Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
Tirana
Divisió administrativa
Rrethi d’Albània, a la regió de Tirana-Durrës.
La capital és Tirana
Tirana
Ciutat
Capital d’Albània i del rrethi homònim.
Situada al peus del Dajt, a 151 m d’altitud i al començament d’una planúria suaument descendent fins a la mar, és unida per ferrocarril amb Durrës, port a l’Adriàtica, i té aeroport internacional És un centre cultural universitat, institut d’investigacions agropecuàries, escoles de pedagogia, museus d’arqueologia i art, biblioteca nacional, teatres i econòmic controla el 20% de la indústria del país fàbriques de ciment, de maquinària, de vidre i porcellana, de paper, tèxtils i alimentàries Esmentada per primer cop al s XV i convertida en ciutat el 1614, no esdevingué un centre important fins…
Tepelenë
Divisió administrativa
Rrethi d’Albània, a la regió Sud-occidental o Vlorë.
La capital és Tepelenë 5 300 h 1982
Tanger
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alacant (Alacantí), al NE del terme, al límit amb el de Mutxamel, del qual depengué eclesiàsticament fins que l’antic santuari del Roser fou erigit en església parroquial (Mare de Déu de les Virtuts).
Skrapar
Divisió administrativa
Rrethi d’Albània, a la regió d’Elbasan-Berat.
La capital és Çorovodë 6 000 h 1982
Silim
Antic districte del municipi de Xixona (Alacantí), al sud del terme, vora Montnegre.
Shkumbin
Riu
Riu d’Albània (146 km).
Neix al peu del mont Valamare i desguassa a l’Adriàtica
llac de Shkodër
Llac
Llac de la península balcànica, entre Albània i Montenegro.
Té 391 km 2 de superfície, amb una llargada de 43 km i una amplada de 12 km Rep com a immissari principal el Morača i, el principal emissari és el Bojana
Shkodër
Divisió administrativa
Rrethi d’Albània, a la regió de Shkodër o Septentrional.
La capital és Shkodër
Shkodër
Ciutat
Capital del rrethi de Shkodër, Albània, situada vora el llac homònim.
Indústria de la construcció, de la fusta, del tabac, tèxtil i alimentària Dominada per Roma, l’antiga Scodra esdevingué, sota Dioclecià, capital de la província Bizantina fins al s XII, pertangué després a serbis, turcs i venecians 1396, amb el nom de Scutari, passà a l’imperi Otomà 1477 fins el 1913 i fou presa encara per montenegrins i austríacs i per les tropes de l’Entesa És seu del metropolita de l’església nacional ortodoxa