Resultats de la cerca
Es mostren 215 resultats
kāl-e Namaksar
Llac
Llac salat a la frontera entre l’Iran ( ostān de Khorāsān) i de l’Afganistan (província d’Herāt).
serra de Toix
Serra
Continuació vers l’WSW de la serra de Bèrnia, més enllà del barranc de Mascarat, dins el terme municipal de Calp (Marina Baixa), que culmina al puig de Toix (337 m alt.) i que s’endinsa a la mar en forma de promontori (cap o morro de Toix), que tanca per ponent la badia d’Ifac.
Tàrbena
Tàrbena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa.
Situat en unes afraus del Sistema Prebètic intern valencià tancades a llevant per l’esquerpa serra del Ferrer 859 m alt, orientada de N a S i amb abundoses pedrisses al flanc interior, al peu del qual es desplega una xarxa de barrancs longitudinals, que aflueixen i formen la capçalera del riu d’Algar vall de Tàrbena Al N el terme arriba als vessants meridionals de la serra del Carrascar de Parcent 994 m alt, anomenats la Solana de Parelles, a ponent del costerut coll de Rates d’Oligocè carstificat, que travessa la carretera de Pego a Callosa d’en Sarrià Al sector occidental, el coll de…
Takhār
Divisió administrativa
Província de l’Afganistan.
La capital és Tāloqān 20 947 h est 1982
Tagarina
Caseria
Caseria del municipi de Sella (Marina Baixa), al N del terme, al vessant meridional de la serra d’Aitana.
Soraja
Despoblat
Despoblat del municipi de Bolulla (Marina Baixa); antic lloc de moriscs, el 1563 tenia 5 focs.
Sogai
Caseria
Mas i caseria del municipi d’Altea (Marina Baixa), a la dreta del riu d’Algar, vora l’ermita de Santa Bàrbara.
Sīstān
Regió
Territori fronterer a cavall de l’Iran i l’Afganistan, constituït per una depressió desèrtica entre els llacs Daryācheh-ye Sīstān (Hamun) i Gaud-e Zirräh, aquest d’aigües salobres.
Durant l’estació plujosa és inundat pràcticament per les aigües del Helmanḏ Rōḏ, que desguassa al Daryācheh-ye Sīstān L’estació eixuta i els forts vents estivals l’anomenat “vent dels vint dies” el dessequen gairebé tot La humitat, però, és suficient per a alguns conreus cereals, sèsam, cotó, tabac La població es dedica al pasturatge nòmada i a l’agricultura Antiga Drangiana , ha pres el nom medieval Sakastān i modern Sigistan , Sīstān dels invasors escites o saka escita el 128 Formà part de l’imperi sassànida i, des del segle VII, de l’islàmic Nucli important de la resistència kharigita…
la Serrella
Massís muntanyós, de materials nummulítics, que fa de partió entre la Marina i el Comtat.
És una gran estructura dissimètrica i de planta arquejada que integra amb el vorell septentrional d'Aitana un anticlinal bolcat al N, de xarnera erosionada, al nucli de la qual aflora Cretaci i Miocè El conjunt prebètic intern és tot corregut per un front d’esllavissament WSW-ENE cap al N sobre el Burdigalià margós Els Frares, agulles calcàries del flanc septentrional, assenyalen el front d’avançada, emergint entre grans pedrisses d’origen periglacial El fred i el rost, més accentuats en aquesta cara, en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent la neu sovinteja a l’hivern a la carena…