Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Split
Aspecte de la ciutat d'Split (Croàcia)
Ciutat
Ciutat de la Dalmàcia, a Croàcia.
Situada al litoral adriàtic, és el port més important de Croàcia Ben comunicada amb l’interior, manté una relació viva amb els altres centres costaners de la Dalmàcia Seu de nombroses indústries construccions navals, ciment, tèxtil, alimentària, és un centre turístic important Posseeix fonts d’aigües sulfuroses, i als seus voltants hi ha jaciments de lignit i margues argiloses Centre d’ensenyament superior És seu episcopal A 6 km hi ha les ruïnes de l’antiga Salona Fundada per soldats i pròfugs salonites ~615 dins els murs del palau de Dioclecià, fou domini bizantí fins a la conquesta de Pere…
Sisak
Ciutat
Ciutat de Croàcia, prop del Sava i al SE de Zagreb.
Centre comercial, industrial siderúrgia i cultural escoles tècniques Antiga Segesta posteriorment Sciscia , fou capital de la província romana Sàvia Bisbat catòlic des del s XIII Té restes d’una gran basílica del s III Pertangué a Àustria-Hongria del 1641 al 1918
Šibenik
Ciutat
Ciutat de Croàcia, a la costa adriàtica.
Centre cultural, és també el mercat de la costa dàlmata central i les illes adjacents Alumini i ferroaliatges Bisbat catòlic, té una sumptuosa catedral renaixentista i innombrables palaus d’estil venecià Fou residència dels reis de Croàcia segle XI i pertangué a Hongria, a Venècia i a Àustria
Salona
Ciutat antiga
Antiga colònia de la Dalmàcia (prop de l’actual llogaret de Solin, a la República de Croàcia), centre de convenis mercantils entre els elements indígenes, els colonitzadors grecs i els comerciants romans.
Durant l’Imperi, fou capital de la província romana de la Dalmàcia Comunicada amb les mines de ferro de Bòsnia, el seu port tingué un tràfic comercial molt gran Seu d’una antiga comunitat cristiana, que adquirí un notable desenvolupament, fou envaïda al s VII pels àvars i després pels eslaus
Poreč
Ciutat
Ciutat de Croàcia, a l’W de la península d’Ístria.
És centre d’una comarca vinatera malvasia Centre d’estiueig i estació balneària Bisbat catòlic Conserva notables edificis medievals i renaixentistes i una cèlebre basílica del s VI
Plitvicka Jezera
Llac
Sèrie de 16 llacs a la falda NE dels Mala Kapela, serralada dels Alps Dinàrics, a Croàcia.
Dins una conca de 7,2 km de llarg, estan talment escalonats entre els 639 i els 503 m d’altura, que l’aigua de l’un passa a l’altre formant cascades o ràpids del darrer s’origina el riu Korana, afluent del Kupa El paratge constitueix un dels parcs naturals més bells i més visitats d’Europa
Osijek
Ciutat
Ciutat de Croàcia, situada al Drava superior.
Mercat agrícola Indústries relacionades amb la pell i els productes agrícoles La ciutat es formà el 1091 al voltant de la colònia romana de Mursa
Mljet
Costa de l’illa de Mljet, a Croàcia
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la mar Adriàtica, pertanyent a la Dalmàcia, Croàcia.
Té un parc nacional 3,1 km 2 i un monestir benedictí del s XIII, transformat en hotel
Croàcia
Estat
Estat situat a la península Balcànica que limita al N amb Eslovènia i Hongria, a l’E amb Sèrbia, al S amb Bòsnia i Hercegovina, i Montenegro, i a l’W amb la mar Adriàtica; la capital és Zagreb.
La geografia física A banda de la península d’ Ístria , el sector septentrional de Croàcia comprèn les valls del Sava, que travessa la regió de nord-oest a est, i del Drava, que fa de frontera amb Hongria, separades per serralades de poca altitud Bilo Gora, Požeška Gora i Kalničko El sud, per contra, és muntanyós i trencat, amb una morfologia càrstica que el diferencia de l’altre sector Els materials calcaris hi són molt erosionats, amb abundància de pòlie L’altitud mitjana és de 700 m La costa és alta i espadada, amb nombroses illes que les voregen El clima és continental al nord i temperat…