Resultats de la cerca
Es mostren 302 resultats
Rāss Addār
Cap
Promontori de la costa mediterrània, al NE de Tunísia.
Constitueix l’extremitat nord de la península homònima, que limita per l’E el golf de Tunis És notable la fertilitat del seu sòl oliveres i tarongers
regne de Ghana
Geografia històrica
Antic regne africà (s. III-XIII), entre el Senegal i el curs alt del Níger, que controlava la producció aurífera del Sudan occidental i les rutes caravaneres que unien aquesta regió amb el Magrib.
Des del s VIII fou objecte de les escomeses de l’islam, i el 1076 els almoràvits aconseguiren de sotmetre'l A la darreria del s XI l’estat ghanès ressuscità, però molt disminuït, i vers el 1240 desaparegué, definitivament, absorbit pel regne de Mali
Gafsa
Divisió administrativa
Wilāya de Tunísia.
La capital és Gafsa 60 870 h 1984
Dahar
Regió
Regió calcària de Tunísia que s’estén per l’àrea muntanyosa del sud, a l’oest de la serralada de Demer.
Demer
Serralada
Serralada de Tunísia que va de nord a sud, des de la badia de Gabes fins a la frontera amb Líbia.
cap Bon
Cap
Cap de la costa de Tunísia, a la península de Bon, davant Sicília.
És una regió muntanyosa que domina, al sud, la depressió de Grombalia S'hi destaca l’arboricultura tarongers, oliveres
Koulikoro
Divisió administrativa
Regió de Mali.
La capital és Koulikoro 16 000 h 1976
Atles
Panoràmica aèria de l’Atles, Marroc
© Fototeca.cat
Serralada
Sistema muntanyós de plegament alpí d’Àfrica d’uns 2.700 km de llargada, paral·lel a la costa del nord-oest, travessa el Marroc, Algèria i Tunísia.
El relleu Al nord resta limitat per la Mediterrània, al sud, pel desert del Sàhara, per l’oest arriba a l’Atlàntic i per l’est enllaça amb Sicília La serralada és doble, amb una branca costera i una altra interna, puix que l’Atles Saharià d’Algèria és separat de l’Atles del Tell, situat més al nord, pels horste que formen la plataforma dels chotts Una divisió semblant existeix a l’oest, on el Gran Atles és separat del Pre-Rif i Rif per l’altiplà marroquí L’Atles és l’únic exemple africà d’orogènia alpina, la qual s’inicià en el Juràssic superior i es renovà en el Cretaci superior continuant…