Resultats de la cerca

Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns sectors meridionals on és…

Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…

Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de DariosI a…

La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…

Neix al Gabon, flueix en direcció E-W i entra a la Guinea Equatorial, prop de la localitat d’Asoc Desemboca a l’oceà Atlàntic, per un ampli estuari

Comprèn les províncies de Centre-sud 9 931 km 2 55 970 h est 1987, Kie-Ntem 3 943 km 2 74 050 h est 1987, Litoral 6 665 km 2 75 640 h est 1987 i Wele Nzas 5 478 km 2 54 290 h est 1987 La capital és Bata 24 308 h est 1983

Conté l’illa de Bioko i rep les aigües dels rius Níger i Mbini Els ports principals són Port Harcourt, Douala, Bata i Santa Isabel

És dividida en les províncies de Bioko Norte capital Malabo i Bioko Sur capital Luba D’origen volcànic, és la continuació del mont Camerun el pic més alt de l’illa és el de Santa Isabel 3 003 m El clima és equatorial modificat per l’altitud i la mar Hom conrea cacau, cafè i bananes per a l’exportació Els bubis en constitueixen la població aborigen Hi ha indústria alimentària i producció d’energia elèctrica Malabo és el port més important Fou descoberta ~1470 pel portuguès Fernão do Pó i fou integrada en les possessions portugueses del golf de Guinea Incorporada a la corona espanyola pel…

L’aigua del corrent, freda en contacte amb l’aire, més calent, origina una prima capa inferior atmosfèrica molt estable que emmagatzema el vapor d’aigua per damunt dels 300-400 m d’altitud el contingut en vapor d’aigua és sempre insuficient perquè plogui Es crea així una franja de deserts costaners que presenta boires abundants al costat d’una aridesa extrema