Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
mar de Timor
Mar
Mar de l’oceà Índic, entre l’illa de Timor i la costa d’Austràlia.
Les seves aigües són molt calentes estiu 29°C i hivern 26°C
Timor
Illa
Illa d’Insulíndia, a la zona sud-oriental de l’arc de l’arxipèlag de les illes Petites de la Sonda, entre la mar de Banda i la mar de Timor.
Administrativament és dividida en dues entitats territorials la província indonèsia de la Sonda Oriental, de la qual ocupa 15850 km 2 , i l’estat de Timor Oriental Illa muntanyosa, alguns cims sobrepassen els 2000 m Ramelau, 2960 m Mutis, 2365 m El clima és calorós, més sec al N i humit al S La població és majoritàriament indonèsia i melanèsia L’activitat principal és l’agricultura ultra els conreus de subsistència arròs, blat de moro i mandioca, en té de comercials, destinats a l’exportació, com tabac, cafè, copra, cautxú i sàndal També hi ha ramaderia bestiar boví, cabrú i oví Habitada…
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Orava
Riu
Riu d’Eslovàquia, format per la conjunció dels dos rius Orava, el Blanc i el Negre (112 km).
Neix als Beskidy i és subafluent del Danubi a través del Váh, al qual desguassa a Kral’ovany
Nitra
Ciutat
Ciutat del kraj
d’Eslovàquia Occidental, Eslovàquia, vora el riu homònim.
Centre agrícola i nucli industrial indústria alimentària i paperera Bisbat catòlic La catedral fou construïda entre els segles XIII, XIV i XVII
Sud-est asiàtic
Regió
Nom donat a la regió asiàtica que comprèn Indoxina, la península de Malaca, la major part d’Insulíndia i les Filipines.
Inclou els estats de Myanmar, Tailàndia, Cambodja, Laos, Vietnam, Singapur, Malàisia, Indonèsia, Brunei i les Filipines El terme és sobretot d’ordre geopolític i, des dels anys vuitanta, com més va més econòmic, per tal com diversos d’aquests estats han aconseguit en pocs anys un desenvolupament accelerat gràcies a una alta competitivitat, creixement que s’emmarca políticament en règims autoritaris L’ASEAN és l’organisme internacional que agrupa aquests estats, bé que no tots hi són representats
Žilina
Ciutat
Ciutat d’Eslovàquia, al kraj
d’Eslovàquia Central, al vessant meridional dels Beskidy, vora el riu Váh.
Té indústria química, tèxtil i de la fusta Antic centre comercial, és el nus de comunicacions principal d’Eslovàquia
Váh
Riu
Riu d’Eslovàquia, afluent del Danubi per l’esquerra (396 km).
Neix als contraforts orientals del Baix Tatra, pren la direcció oest i després la direcció sud i desguassa al Danubi a la ciutat de Komárno
Txecoslovàquia

La formació de Txecoslovàquia
Geografia històrica
Nom de l’estat vigent entre els anys 1918-39 i 1946-92, format pels pobles txec i eslovac, que comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia i Eslovàquia.
El projecte d’unir en un sol estat independent els pobles txec i eslovac, sorgit arran de la revolució del 1848 Bohèmia, Moràvia, Eslovàquia i oblidat al cap de poc temps, es revifà a les acaballes del segle XIX, impulsat principalment per Tomáš Garrigue Masaryk la Primera Guerra Mundial donà l’ocasió de fer-lo realitat En esclatar el conflicte, Masaryk, amb l’ajut d’Edvard Beneš, organitzà a Londres un comitè txec 1915, origen del consell nacional txecoslovac format a París el 1916 després mobilitzà a favor dels aliats milers de combatents txecs i eslovacs, i el 1918 passà als EUA, on…
Trnava
Ciutat
Ciutat del kraj
d’Eslovàquia Occidental, Eslovàquia, a la plana del Váh, afluent del Danubi.
Centre comercial en una rica zona agrícola, hi ha també indústria alimentària refineria de sucre, mecànica, de construccions ferroviàries i de camions Té universitat, fundada el 1635 Ciutat tradicionalment catòlica, té una catedral gòtica, de la fi del s XIV


