Resultats de la cerca
Es mostren 327 resultats
les Sogues
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Sogues) del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell).
Segons la tradició la Mare de Déu s’aparegué el 1190 a Joan Amorós, pagès de Sidamon, que tornava del molí de Balaguer, i l’ajudà a sortir, amb la mula, d’un terreny pantanós proper de Bellvís El nom, segons la tradició, prové de les cordes que lligaven la càrrega del pagès, que s’uniren miraculosament després de tallades El culte es constata des del s XIV El 1592 s’hi establí una comunitat de trinitaris, que tingueren cura del santuari El 1510 hi acudien el dimarts de Pasqua una vintena de parròquies veïnes en processó Tenia una confraria, creada pel papa Urbà VIII el 1641 Hi ha alguns…
Sidamon
L’església parroquial de Sant Bartomeu, Sidamon
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El 1937 canvià el seu nom pel d’Olestria i va pertànyer al Segrià fins el 1988, es troba a la plana regada pel Canal Auxiliar d’Urgell i dins l’àrea d’atracció de Mollerussa Limita a ponent amb Bell-lloc d’Urgell, al N amb el Palau d’Anglesola, a llevant amb Fondarella i a migdia amb Torregrossa Comprèn el poble de Sidamon i el despoblat de la Quadra, que es troba a migdia del cap municipal i era un lloc que havia pertangut al capítol de Lleida Les partides del terme són les de la Serra, la Quadra, la Coma i Pelagalls, totes al S del nucli de Sidamon Aquest municipi és…
Sant Nicolau de l’Hospitalet
Monestir
Monestir premonstratenc situat prop de Fondarella (Pla d’Urgell), a la partida de l’Hospitalet.
El 1220 Guillem d’Anglesola fundà un hospital en honor de sant Nicolau, prop del camí ral d’Aragó El 1224 aquest hospital fou lliurat pels seus fundadors al monestir de canonges premonstratencs de Bellpuig de les Avellanes aquest hi establí una comunitat de canonges que arribà a 9 religiosos el 1231 i era regida per un abat El 1250 era regida per un prior, i conservà aquesta categoria fins el 1505 Durant el segle XIII tenia 8 religiosos, que disminuïren a dos o tres a partir del 1350 El 1510 es mantenia el seu caràcter d’hospital, però era regit només per un sacerdot secular, en provisió de…
Sambre
Riu
Riu de Bèlgica i del nord de França, afluent, per l’esquerra, del Mosa (192 km).
Neix a les Ardenes occidentals i desemboca al Mosa a Namur
Sainte-Chapelle

Interior de la capella superior de la Sainte-Chapelle
Justin Kern (CC BY-NC-ND 2.0)
Capella
Capella reial bastida per Lluís IX el Sant entre el 1241 i el 1248 al pati del seu palau de l’Illa de França (actualment el pati del Palais de Justice de París) per conservar-hi les relíquies de la Passió.
Consta de dues capelles superposades, d’una sola nau, i fou parcialment restaurada al segle XIX per Viollet-le-Duc Concebuda com un grandiós i acolorit reliquiari de vidre, l’ambient superior i més important és illuminat per uns impressionants vitralls del segle XIII que ocupen tota la superfície del mur, el qual es comprimeix en exigus contraforts de sosteniment de la volta La façana, amb una gran rosassa del segle XV, és precedida d’un pòrtic per a la capella inferior i d’una llotja per a la superior
Safareig
Antic terme rural del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell), al NE del terme, vora el riu Corb.
el Portell
Altiplà
Altiplà entre el municipi de Miralcamp (Pla d’Urgell), Puiggròs i Arbeca (Garrigues).
el Poal
En primer terme, cal Puig, una de les cases senyorials del Poal i al fons, el campanar de l’església parroquial
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, a la vall del riu Corb, aigua amunt del terme de Bellvís, del qual se segregà com a municipi independent en la dècada de 1920-30.
Situació i presentació El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous” Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble, tot i que des…
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
el Pas de la Casa
Pas
Territori fronterer entre Andorra i l’Estat francès (Alta Cerdanya), al límit entre la parròquia d’Encamp i el municipi de Porta.
El Pas de la Casa és pròpiament un gual damunt l’Arièja substituït per un pont modern, a 2081 m alt Hi ha les installacions duaneres Hom n'ha fet un gran centre d’esports de la neu, que el 1996 disposava de 20 telesquís i 7 teleselles i un total de 48 pistes que sumaven un total de 75 km Hi ha més de 30 hotels i un gran nombre d’apartaments Aquest complex ha afavorit la creació d’un poble nou, amb una població en ràpid creixement de 1130 h el 1983 hom ha passat a 2954 el 2006 a 3099 el 2009
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina