Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
lumbàlgia
Patologia humana
Àlgia lumbar.
Es manifesta com un dolor difús a la regió lumbar, i pot obeir a diverses causes, com ara lesions òssies vertebrals, reumatisme, trastorns dels òrgans genitals en la dona, etc
Alfred Richet
Cirurgià francès.
Operador a l’Hôtel-Dieu, s’interessà especialment per les afeccions òssies És autor de Traité pratique d’anatomie médico-chirurgicale 1855 i Leçons cliniques sur les fractures de jambe 1876
banya
banyes ben desenvolupades d’una daina
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Protuberància frontal que, en nombre d’un parell, generalment, posseeixen molts remugants (cèrvids, bòvids, antilocàprids, giràfids) i que empren sovint com a òrgans d’atac.
Hom distingeix diversos tipus de banyes En els cèrvids animals plenicornis, són formacions totalment òssies, derivades de l’os frontal, massisses, mancades d’estoig corni, generalment ramificades i caduques anualment Durant llur creixement són recobertes d’una pell vellutada banyes de vellut , que cau posteriorment El creixement i la caiguda de les banyes, que generalment només presenten els mascles, van lligats al cicle sexual de l’animal Comencen a créixer en iniciar-se el període de zel i cauen un cop acabat aquest El nombre de ramificacions de les banyes no correspon estrictament als…
conductes de Havers
Anatomia animal
Cadascun dels conductes situats en el centre de la substància fonamental del teixit ossi, que es disposa al seu voltant en forma de làmines concèntriques.
Cada conducte conté un vas sanguini, una fibra nerviosa i medulla òssia El conjunt dels conductes i de les làmines òssies concèntriques és anomenat sistema de Havers , descrit pel metge anatomista anglès Clopton Havers 1650-1702
espondilitis tuberculosa
Patologia humana
Lesió inflamatòria caseosa i destructiva, d’origen tuberculós, que produeix la destrucció del disc intervertebral i de les dues plataformes dels cossos vertebrals, superior i inferior, veïns al disc; les alteracions consecutives clàssiques són l’abscés ossifluent, la cifosi i la paraplegia.
Descrita per Percival Pott, ha estat una de les malalties òssies més freqüents abans de la introducció dels tuberculostàtics El tractament és mèdic amb complement quirúrgic si s’escau estabilització del raquis i exèresi radical directa de les lesions dels cossos vertebrals
malarmat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels peristèdids, d’uns 30 cm de llargada, amb el cos completament recobert de plaques dèrmiques ossificades que constitueixen una autèntica armadura.
La mandíbula superior té unes prolongacions òssies amb aspecte de forca És de color vermellós al dors i argentat al ventre És una forma bentònica que habita als fons fangosos de l’Atlàntic i de la Mediterrània, fins a 500 m de profunditat
raquitisme
Patologia humana
Afecció pròpia del lactant, caracteritzada per una distròfia òssia deguda a una defectuosa mineralització de l’os.
L’origen és la manca de vitamina D, que pot aparèixer per trastorns en l’absorció intestinal, per errors dietètics o per una mala insolació de la pell La manifestació principal del raquitisme són les deformacions òssies engrossiment de les epífisis i encorbament de les diàfisis
proteïna de Bence-Jones
Patologia humana
Albumosa, amb un pes molecular de 25.000 unitats, que correspon a un dímer de les cadenes lleugeres de les immunoglobulines (λ2 o κ2).
Descrita per l’uròleg britànic Henry Bence-Jones 1814-1873, n'hi ha en petita quantitat a l’orina normal i al sèrum Augmenta notablement a l’orina en certes malalties mieloma, macroglobulinèmia, amiloïdosi, carcinosis òssies, leucèmia Mitjançant la reacció anomenada de Bence-Jones, aquesta proteïna es pot posar de manifest
Percival Pott
Cirurgià anglès.
Es destacà per les seves intervencions quirúrgiques al Saint Bartolomew's Hospital on fou professor i pels seus estudis sobre les malalties òssies El seu nom ha restat associat a l’espondilitis tuberculosa, que estudià i descriví per primera vegada i que actualment és coneguda com a mal de Pott
os
Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…