Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Aldo G.R.
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’il·luminador i operador cinematogràfic italià Aldo Graziati, un dels principals col·laboradors tècnics del moviment neorealista.
Realitzà, entre d’altres, la fotografia de La terra trema, Miracolo a Milano, Umberto D, Stazione Termini i Senso
Aldo van Eyck
Arquitectura
Arquitecte holandès.
Cursà els seus estudis a l’escola politècnica de Zuric Acabada la guerra, esdevingué membre del Team X amb Bakema, Candilis i els Smithson S’oposà a la vegada a la neutralitat del racionalisme i a la subjectivitat expressionista, per assentar l’arquitectura sobre un saber científic basat en l’estructuralisme desenvolupat per Lévi-Strauss La recerca d’una estructura subjacent a la forma orientà la seva producció cap a un acoblament de volums no jerarquitzats, proposant un ordre de “claredat laberíntica” L’orfenat municipal d’Amsterdam illustra aquesta recerca, així com altres realitzacions la…
Brigate Rosse
Organització italiana revolucionària clandestina.
Fundada el 1969 per Renato Curcio i formada, sobretot al començament, per intellectuals i estudiants d’extrema esquerra i posteriorment també per obrers radicalitzats, d’ençà del 1970 féu un seguit d’atemptats contra polítics, magistrats, policies, etc, i contra installacions de l’estat També realitzà diversos segrests, sovint acabats amb l’assassinat del segrestat, com en el cas d' Aldo Moro , líder de la democràcia cristiana italiana Molts dels seus dirigents inicials foren empresonats —entre ells, el mateix Curcio fou condemnat el 1974 i alliberat el 1998— o moriren en …
pallasso | pallassa
© Aldo Zardini / Fotolia.com
Arts de l'espectacle (altres)
Artista còmic, maquillat d’una manera exagerada i abillat estrafolàriament, que als circs representa pantomimes bufes, fa acrobàcies, interpreta música, etc.
N’hi ha de dues menes el clown i l’ august En les peces del teatre anglès antic el clown era un personatge còmic, anàleg al gracioso de la comèdia castellana, a l’ arlecchino de la farsa veneciana, al pulcinella napolità, a la lustige Person alemanya i al fol o badin francès medieval Era descortès, apallissat, estúpid i tossut, però no mancava d’una certa astúcia camperola No trigà gaire a afegir al seu repertori habitual de pallassades grolleres, bufetades i puntades de peu alguns exercicis d’agilitat i d’acrobàcia, salts i cabrioles, fins que aquestes darreres habilitats predominaren sobre…
Manuzio
Família italiana d’humanistes, editors i impressors del s XVI.
Iniciada per Aldo Manuzio , fou continuada pels Torresani 1515-29, i des del 1533, conjuntament amb el fill d’Aldo, Paolo Manuzio Venècia 1512 — Roma 1574, que se separà dels Torresani el 1540 Excellent llatinista, publicà edicions d’autors clàssics especialment de Ciceró, la seva versió llatina de Demòstenes 1554, una collecció d’epístoles en estil ciceronià i unes antiguitats romanes en quatre volums 1560 Impressor de l’Accademia della Fama 1558-61, fou invitat per Pius VI a dirigir la impremta vaticana 1561 El seu germà Antonio Manuzio mort el 1559, expulsat de Venècia, fou llibreter i…
lletra itàlica
Disseny i arts gràfiques
Tipus de lletra romana inclinada.
Inspirat en la cursiva romana, fou gravat per Griffi per a l’edició de les obres de Virgili que imprimí Aldo Manuzio 1501 Rebé el nom de cursiu o cancelleresc i, més tard, aldí o itàlic
roman du roi Louis XIV
Disseny i arts gràfiques
Caràcters tipogràfics realitzats per Philippe Grandjean per a la Imprimerie Royale de Lluís XIV, sota disseny d’una comissió de l’Académie des Sciences presidida per Nicholas Jaugeon, establerta el 1692.
La primera mostra en fou estampada el 1699, i el primer llibre, el 1702 Médailles sur les principaux événements du règne de Louis le Grand Significà la substitució de la tradició calligràfica de l’humanisme d’Aldo Manuzio pel racionalisme cartesià, i fou l’antecedent directe dels tipus de Bodoni i Didot
Màxim el Grec
Cristianisme
Monjo i humanista grec.
Sojornà llargament a Itàlia, on collaborà amb Aldo Manuzio en l’edició de llibres grecs Visqué al convent dominicà de San Marco, a Florència, on fou molt amic de Savonarola Convidat a Moscou el 1515, hi revisà la traducció eslava dels llibres litúrgics bizantins Defensor de la idea de Moscou com a tercera Roma, propugnava, però, algunes reformes i entroncà plenament amb el corrent de pobresa monàstica propugnada per Nil de Sora Perseguit, hagué de tancar-se al monestir de Volokolamsk Passà els darrers anys de la seva vida 1551-56 al monestir de la Santíssima Trinitat i Sant…
Ignazio Gardella
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte, dissenyador i interiorista italià, membre del CIAM.
Avantguardista sense extremismes, evità tant l’esquematisme formal del racionalisme com les arbitrarietats de l’arquitectura orgànica Galleria d’Arte Moderna de Milà 1953, casa a les Zattere de Venècia 1957, centre recreatiu Olivetti a Ivrea 1953-59, central termoelèctrica a Porto-Corsini 1959-60, església de San Giovanni a Milà 1962 Intervingué en el projecte Milano Verde 1938 i en la planificació del barri INA de Casate 1952 Posteriorment, de la seva obra són especialment rellevants els que realitzà a Gènova el eatre Carlo Felice 1982-91, conjuntament amb Aldo Rossi, i un dels…
Manuel Carlos Jiménez Cordero
Arquitectura
Arquitecte costa-riqueny establert als Estats Units des del 1974.
Estudià a la Universitat de Houston, ciutat que ha esdevingut el context adoptiu de la totalitat de la seva obra Inicià la pràctica professional el 1983, amb la realització de la seva pròpia casa estudi 1983-84, que posteriorment amplià a la parcella veïna, on construí l’estudi Blau 1986, que destaca per l’economia, la racionalitat i l’emotivitat La influència del mexicà Luis Barragán o d’Aldo Rossi dóna com a resultat una obra on la memòria de tipologies arquetípiques es combina amb un espai fluid puntejat per efectes lluminosos Aquests trets caracteritzen altres residències i…