Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
accent articulatori
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic de natura genètica el resultat del qual consisteix a destacar una síl·laba determinada dins un context fònic operant sobre qualsevol dels factors constitutius que hi intervenen.
Pot ésser, segons això, quantitatiu, intensiu, tonal, etc, i és susceptible de rebre caràcter fonològic, com és ara en l’oposició del català, llengua que fa un ús fonològic de l’accent intensiu i tonal, entre tribu i tribú , que es diferencien per l’accent intensiu
accent melòdic
Fonètica i fonologia
El que estableix el contrast accentual emprant com a procediment positiu la més gran elevació de la veu de la síl·laba accentuada (to).
Dit també accent musical, cromàtic, tònic o d’altura
accent greu
Gramàtica
Accent gràfic (accentuació) consistent en un traç damunt una vocal inclinat d’esquerra a dreta (`).
En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals obertes, bé que alguns gramàtics del segle XIX Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc l’han emprat damunt les vocals tancades En català modern és aplicat a les vocals obertes à, è, ò, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona
accent agut
Gramàtica
Accent gràfic (accentuació) consistent en un traç situat damunt una vocal inclinat de dreta a esquerra (´).
En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals tancades, bé que alguns gramàtics del segle XIX l’han emprat damunt vocals obertes Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc En català modern és aplicat a les vocals tancades é, ó, í, ú, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona És un dels casos excepcionals en què el parlar barceloní ha determinat l’ortografia de la llengua literària, la qual, en els casos de divergència, ha seguit en general el vocalisme dels parlars occidentals i meridionals i el consonantisme dels parlars meridionals o baleàrics
accent expressiu
Lingüística i sociolingüística
Accent que cau damunt una síl·laba i que, augmentant-ne la intensitat i normalment la duració i l’altura, posa en relleu el mot al qual pertany.
accent lliure
Fonètica i fonologia
Accent propi de les llengües que, per raó de llur estructura, l’admeten en síl·labes distintes dels mots, segons les diverses circumstàncies fonètiques, morfològiques o sintàctiques (menja, menjà).
accent principal
Fonètica i fonologia
Especialment en les llengües amb unitats accentuades jerarquitzades, com l’alemany, l’anglès, el finès, el rus i el txec, l’accent preeminent d’una de les unitats respecte a les altres d’un grup.
accent descendent
Fonètica i fonologia
El que té el grau de més gran intensitat al començament de l’element accentuat.
accent ascendent
Fonètica i fonologia
El que té el grau de més gran intensitat a la fi de l’element accentuat.
accent d’intensitat
Fonètica i fonologia
El que estableix el contrast accentual emprant com a procediment positiu la més gran intensitat (o sigui força d’expiració) de la síl·laba accentuada.
És anomentat també accent dinàmic o expiratori