Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
tuba
Meteorologia
Complement de núvol d’un cumulonimbus o d’un cúmulus, en forma de columna o a vegades de con invertit, que sobresurt de la base d’un núvol com a manifestació d’una rotació.
Quan una tuba toca la superfície terrestre o aquàtica es produeix una mànega
escrofulariàcies
Botànica
Família de l’ordre de les personades constituïda per plantes quasi sempre herbàcies, amb flors hermafrodites, zigomorfes, de corol·la gamopètala, normalment quinquelobulada o bilabiada, i ovari súper bilocular, i amb fruits generalment capsulars, amb moltes llavors.
Consta de més de 2500 espècies esteses per tot el món Escrofulariàcies més destacades Antirrhinum asarina asarina Antirrhinum majus conillets , boca de conill, boca de dragó, cans, gossos, vedells Antirrhinum molle gatolins Calceolaria sp calceolària Celsia balearica trepó mascle Digitalis sp digital Digitalis lutea digital groga Digitalis obscura manxiuleta Digitalis ourourea digital purpúria, didalera Digitalis purpurea, ssp dubia didals Euphrasia sp eufràsia Gratiola officinalis gracíola Linaria sp linària Linaria cymbalaria picardia Linaria mino matacabrit Linaria triphylla coloma…
endrina
Química
Hidrocarbur clorat emprat com a plaguicida.
És anàleg a l’aldrín i al dieldrín, però menys persistent Presenta una gran toxicitat tant per a la vida terrestre com per a l’aquàtica
elatinàcies
Botànica
Família de parietals integrada per dos gèneres que apleguen més de 30 espècies de plantes herbàcies que habiten generalment a l’aigua dolça i de distribució pràcticament cosmopolita.
Presenten fulles oposades o verticillades, amb estípules flors inconspícues, axillars, solitàries o en cimes i fruits dehiscents Als Països Catalans és comuna l’alfabegueta Bergia aquatica
rata d’aigua
(CC BY 3.0) David Perez
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, d’uns 16-22 cm de llargada, i fins a 14 cm de cua, amb el cap gros, cos robust i massís.
Habita en planes i valls humides, a les voreres de cursos d’aigua i en aigües estancades, sobretot on hi ha vegetació aquàtica, de la qual s’alimenta És pròpia de França, Anglaterra i la península Ibèrica
rascló
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 28 cm, que té les parts superiors de color bru d’oliva amb taques negres, les inferiors d’un gris blavós, els flancs llistats de blanc i negre i el bec llarg i roig.
Habita entre la vegetació aquàtica a pantans, aiguamolls i terrenys humits de tot Europa, fins al cercle polar, a Egipte i el nord-oest d’Àfrica És migrador parcial i molts rasclons de l’Europa septentrional i central hivernen cap al sud És comú als Països Catalans
espargani
Botànica
Gènere de plantes aquàtiques, de la família de les esparganiàcies, monocotiledònies, de fulles cintiformes i llarguíssimes (1 m o més) que suren a la superfície de l’aigua tot component una atapeïda catifa verda.
És propi de les aigües poc profundes 0,5-1,5 m de llacs d’alta muntanya L' espargani muntanyenc S affine ssp borderei juntament amb la subulària Subularia aquatica i la inusual falguera isòet Isoetes lacustris integren una comunitat hidrofítica pirinenca d’interès Isoeto-Sparganietum borderei
esfenisciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de plomatge dens i compacte, de color gris o negre al dors i blanc al ventre, coll curt, bec robust, cames molt curtes i cua molt reduïda.
Les ales, transformades en òrgans natatoris, manquen de l’articulació del colze i es mouen rígides Són ocells adaptats a la vida aquàtica Habiten a les costes antàrtiques i a les meridionals d’Austràlia, Àfrica i Amèrica del Sud Les espècies més comunes són els pingüins australs de l’Amèrica del Sud
parc nacional de Las Tablas de Daimiel
Espai natural
Zona humida de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, de 2 200 ha, que fou declarada parc nacional el 1973 i ampliada el 1979.
És situat a l’aiguabarreig dels rius Cigüela i Guadiana La vegetació aquàtica és constituïda pel canyís i, sobretot pels gramenets alts, mentre que l’única espècie arbòria de la zona és el tamariu El més representatiu del parc és, però, la seva funció de lloc de pas i hivernació per a diverses espècies d’aus aquàtiques
botriocèfal
Helmintologia
Cuc paràsit intestinal de l’home i d’altres mamífers de la classe dels cestodes, llarg de 2 a 8 m i amb l’escòlex proveït de dos botris.
La larva, anomenada oncosfera, és aquàtica passa per diverses fases, anomenades coracidi, procercoide i plerocercoide, durant les quals parasita un copèpode i un peix d’aigua dolça Quan l’home o altres mamífers s’alimenten de peixos infectats es produeix la invasió del paràsit, que aleshores ateny l’estat adult i es fixa a l’epiteli intestinal