Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
senet
Botànica
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les mimosàcies, de fulles alternes paripinnades, de flors grogues en raïms axil·lars i de llegums amples i papiracis.
Comprèn unes 400 espècies, algunes de les quals forneixen la droga del mateix nom, tals com el senet d’Alexandria Cacutifolia i el senet de l’Índia Cangustifolia , conreats sobretot a l’Índia
mimosàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per arbres, arbusts o rarament herbes, de fulles generalment bipinnaticompostes, proveïdes d’estípules foliàcies o espinoses, i sovint reemplaçades per fil·lodis.
Tenen flors petites, agrupades en espigues o glomèruls, sovint unisexuals per avortament, habitualment pentàmeres, d’androceu haplostèmon, diplostèmon o poliandre, i de gineceu súper Els fruits són en llegum Consta d’unes 2 000 espècies, exclusivament tropicals i subtropicals Mimosàcies més destacades Acacia sp acàcia Acacia baileyana i espècies afins mimosa Acacia cultriformis acàcia de ganivet Acacia farnesiana aromer Acacia horrida aromer hòrrid Albizia sp albízia Cassia sp senet Cassia acutifolia senet d’Alexandria Cassia angustifolia senet de l’Índia Cassia fistula…
Rita
Santa Rita
Cristianisme
Mística italiana, coneguda també per Rita de Càssia.
Obligada a casar-se, no satisfeu el seu anhel de fer-se religiosa sinó al cap de divuit anys, quan, morts ja el marit i els dos fills, ingressà a les augustinianes de Cascia Diu la llegenda que a les portes de la mort, la santa digué a les seves germanes que només tenia desig d'olorar roses i de menjar figues Elles baixaren a l'hort i trobaren, en ple hivern, tots els rosers florits i les figueres carregades de figues La santa és des d'aleshores venerada per les dones velles i solteres com a advocada dels impossibles i com a patrona de les venedores ambulants de flors i les figuetaires Fou…
col·lació
Cristianisme
En els antics monestirs, conversa o conferència sobre coses espirituals que tenia lloc als vespres, generalment després d’un àpat lleuger.
Aquestes converses o conferències eren recopilades en llibres Són famoses les Collationes de Joan Cassià
lauràcies
Botànica
Família de magnolials constituïda per unes 1.000 espècies de plantes llenyoses aromàtiques pròpies de les zones càlides, amb fulles simples alternes, coriàcies i perennes, amb flors homoclamídies, actinomorfes i sovint trímeres, i amb fruits bacciformes o drupacis.
Lauràcies més destacades Cinnamomum camphora camforer Cinnamomum cassia canyeller de la Xina Cinnamomum zeylandicum canyeller Laurus nobilis llorer , llor Ocotea rodiaei corverd Persea americana alvocater Sassafras albidum sassafràs
Pafnuci
Història
Nom de nombrosos anacoretes d’Egipte als s. IV i V, venerats com a sants, confosos sovint per l’hagiografia i la iconografia.
Són coneguts, sobretot, un Pafnuci suposat autor de la Vida de sant Onofre , del qual havia estat deixeble, i un Pafnuci de Scete, deixeble de Macari, citat per Cassià, del qual hom conserva alguns apotegmes
Víctor de Marsella
Cristianisme
Màrtir marsellès.
Marí, o, segons altres llegendes, soldat o bisbe, sobre el seu sepulcre, sempre molt visitat, Joan Cassià féu construir el monestir de Sant Víctor de Marsella ~415 Li fou dedicada 1113 també l’abadia parisenca de Saint Victor victorí
Orfeó l’Eco de Catalunya
Música
Societat coral fundada el 17 de novembre de 1899 al barri de Sant Andreu de Barcelona.
La coral, formada per homes fins l’any 1908, fou creada com a escissió de la Sociedad Coral la Paz y la Esperanza per Josep Maria Comella i Fàbrega , que en fou el director fins el 1935 S'han fet càrrec de la coral, entre altres directors Cassià Casademont
ascètica
Cristianisme
Part de la teologia que estudia els fonaments bíblics i la pràctica de l’ascetisme cristià amb vista a l’exercici personal de les virtuts.
Com a disciplina autònoma aparegué al s XVII però els primers autors que donaren uns fonaments teòrics a l’ascetisme foren Climent d’Alexandria i Orígenes s III En tota la història del cristianisme han aparegut nombrosos tractats ascètics, com les Conferències de Cassià, la Imitació de Crist , els Exercicis espirituals d’Ignasi de Loyola i la Introducció a la vida devota de Francesc de Sales
Catalunya Nova
Agrupació coral fundada a Barcelona per Enric Morera, el 1895, amb cantaires de classe obrera procedents de la societat coral Euterpe i d’altres entitats.
El 1896 debutà a l’Ateneu Barcelonès De caràcter nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay 1901-02 i per Cassià Casademont 1908-17 i 1919-~36 Publicà dues revistes titulades “Catalunya Nova” 1896-1901 i 1900-02