Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
tarota
Música
Instrument de vent-fusta, de doble llengüeta, que pertany a la família de les xeremies.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta de tub cònic És de fusta, sovint de ginjoler, amb un ampli pavelló i set forats digitals, més quatre o cinc de ressonància al pavelló Antigament era feta d’una sola peça De construcció artesanal i d’ús popular a Catalunya, és de dimensions considerables pot tenir entre 60 cm i 70 cm de longitud, sense inxa Per la seva sonoritat, forta i penetrant, la tarota havia estat utilitzada en actes festius i danses en espais oberts Hi ha notícies de l’instrument des del segle XVIII, però probablement ja es tocava abans Entrà…
,
baldufa
Oficis manuals
Eina metàl·lica, o eventualment de fusta, en forma de T, que era emprada per a eixemplar la boca de les canonades, per a fer peces còniques de llauna, tals com embuts, etc.
Consistia en un cos amb un extrem cònic que era introduït a la canonada o sevia per encaixar-hi a la paça de llauna, per a picar-la i donar-li la forma cònica desitjada, i un agafador o fixador disposat perpendicularment al cos
isúrids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de tenir el peduncle caudal prim i el lòbul inferior de la cua molt desenvolupat.
El morro és cònic i molt agut, i les dents són iguals La reproducció és ovovivípara Tots els representants d’aquest grup tenen costums pelàgics, són nedadors rapidíssims i molt agressius A la Mediterrània, bé que rars, hi habiten el marraix , el solraig i el tauró blanc
damajoana
Tap cònic destinat a garrafes, bidons, etc.
Coaña
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a la vall baixa del Navia.
Prop hi ha el castro de Coaña , corresponent a la cultura castreña cultura dels castres Es caracteritza per les seves cases de planta rodona o ovalada cobertes per un sostre cònic de palla Degué pertànyer a la tribu dels albions, que hi visqueren des del segle I aC fins ben entrada l’època imperial
màquina obridora
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la preparació de la filatura per a destriar, netejar i esponjar els flocs de material fibrós.
Les dues obridores més clàssiques són l' obridora porcupina , que té un tambor cilíndric horitzontal proveït d’uns sortints de ferro, i l' obridora Crighton , que té el tambor cònic i vertical Els sortints baten i espongen els flocs en ple vol, i un fort corrent d’aire n'extreu la pols i les impureses Els tipus moderns més coneguts són l’obridora-mescladora, l’obridora escalonada i l’obridora-depuradora
colobra de mar
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes
, de la família dels ofídids, de cos allargat, serpentiforme i sense escates, que pot arribar a més de 2 m de llargada.
La coloració del cos s’assembla a la de les serps, d’on li ve el nom El musell, cònic, és proveït de mandíbules estretes i dents fortes i punxegudes La cua és molt forta i afilada, la qual cosa li permet d’excavar el fons a fi d’amagar-s’hi És un animal molt voraç que viu a la Mediterrània i que es nodreix de crustacis i peixos
ciconiformes
© Xevi Varela
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans, amb les potes primes i llargues i el coll també llarg i flexible.
Els peus tenen quatre dits, lliures, o bé els tres anteriors units per una menbrana El bec és llarg, cònic i completament dur El color del plomatge és igual en els mascles i en les femelles, excepte en l’època de zel La gran majoria dels individus de l’ordre són ocells d’aiguamoll Són migradors i s’alimenten de diverses preses i també de cadàvers Llur distribució geogràfica és molt àmplia
mutíl·lids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters.
Atenyen de 7 a 20 mm i tenen el cap gros les femelles, sense ocels, el tòrax més o menys cúbic, sense sutures, i l’abdomen cònic, molt pelut i amb una sèrie de dibuixos Les femelles no tenen ales, i les dels mascles tenen la nervadura curta Llur desenvolupament larval té lloc en nius d’altres himenòpters, sobretot d’àpids solitaris, els quals parasiten El gènere més típic és Mutilla Són freqüents als Països Catalans
tiara
Indumentària
Capell pontifici no litúrgic de forma oval, cenyit de tres corones sobreposades i amb la creu al capdamunt i dues ínfules a la part inferior.
Originàriament s VIII era un simple capell cònic de roba blanca, conegut també per phrygium La primitiva orla daurada fou convertida en corona s X i fou anomenada també regnum sota Bonifaci VIII 1294 hi fou afegida una segona corona, i una tercera triregnum sota Benet XII 1334 Segons el Pontifical Romà del 1596 significava el triple poder papal com a vicari de Crist, pare dels prínceps i reis i rector del món Signe d’autoritat i jurisdicció, Pau VI renuncià a usar-la, bé que continua com a emblema pontifici