Resultats de la cerca

Ha presentat els espectacles Ja no sabria tornar 1993, En el claro del bosque, Del VI al XIII, Danzas de amor y muerte 1994, El rostro de mi suerte , Oannes , Encara que em tremoli el pols 1995, Don Juan 2001, Elvira Dorado 2002 i Donde habito 2003

Estudià a Itàlia i a Salamanca, on arribà a un bon coneixement del llatí Fou un personatge cortesà, i obtingué càrrecs a la cort de Joan II de Castella Traduí al castellà un extracte de la Ilíada , amb el títol Homero romanceado Introduí locucions i lèxic llatins, fet que engavanya la lectura de la seva prosa Hom destaca, entre la seva obra en vers, els poemes Lo claro-oscuro, Laberinto de fortuna o las trescientas, i La coronación del Marqués de Santillana

Assolí una gran fama com a autor de novelles per episodis, i en publicà més de dos-cents títols, alguns molt reeditats — Sola en el mundo, Los huérfanos, El hijo de la obrera, Virgen y madre, La hija de la nieve, Los ángeles del hogar , que tingué vint-i-dues edicions, etc— Intentà una narrativa més culta i acurada en Alma y materia Aves sin nido i Claro de luna En català publicà les novelles curtes Histerisme 1914 i Bebè 1930

Llicenciat 1890 i doctor 1892 en medicina, collaborà en diverses revistes literàries de València i Madrid Per al teatre escriví Los dos besos, El niño López, El gabán claro, La última cerilla, Doña Blanca de Albornoz, El dúo de la sultana, Un alma débil, Bouquet nacional i altres obres Publicà part de les seves poesies en Granos de arena i el recull de narracions costumistes Cuentos del Júcar 1901, que dedicà a VBlasco i Ibáñez Obtingué la flor natural dels jocs florals de València 1889

Es doctorà en medicina a la Universitat de València 1657, d’on fou catedràtic de curs o de teòrica 1657, de grec 1658, d’aforismes 1666 i de teoria 1673 Deixà l’ensenyament en ésser nomenat regent de diputat de la generalitat 1677-80 El 1678 publicà, a Lió, el manual de medicina Hippocraticae et Galenicae doctrinae de febrium putridarum in principiis per purgationem et sanguinis missionem curatione , dins la línia més tradicional, i a Saragossa Teatro de la verdad y claro manifiesto del conocimiento de las enfermedades de la ciudad de Orihuela del año 1678

Sorgit en un període de múltiples tendències, la seva poesia cultiva sobretot una certa mitologia de la incapacitat de la paraula en la captació del fenomen poètic Les seves obres principals són O grito claro 1958, Sobre o rostro da terra 1961, As marcas no deserto 1978,  O incêndio dos aspectos 1980, premi del PEN Club de Portugal, Volante verde 1986, Acordes 1989, As armas imprecisas 1992, Lâmpadas com alguns insectos 1993 i Figuras solares 1996 El 1974 començà la publicació de la seva obra completa Com a assagista és autor de dos llibres importants Poesia, liberdade livre 1962 i A poesia e…

La capital és San Carlos 37 892 h 1981 L’extrem nord és ocupat per les alineacions muntanyoses de la Cordillera de la Costa la resta de l’estat forma part dels Llanos L’estat és drenat pels rius Cojedes, Claro, San Carlos i Pao, afluents del Portuguesa, a la conca de l’Orinoco El clima és subequatorial, amb temperatures mitjanes d’uns 27°C i precipitacions que oscillen entorn dels 1 500 mm, amb una estació seca molt aguda L’agricultura blat de moro, verdura, arròs, mandioca, tabac, cafè, cotó, canya de sucre i la mineria asbest a Tinaquillo hi són importants, però la principal activitat és la…

Pertany a l’anomenada Generació del 27 Catedràtic de literatura en diferents universitats, fou després lector de castellà a la Sorbona 1914-17 i a Cambridge 1922-23 Des del 1938 residí als EUA, on també ensenyà literatura en diverses universitats En el camp de la investigació literària és autor, entre altres, de Jorge Manrique, o tradición y originalidad 1947, La poesía de Rubén Darío 1948 i El defensor 1948 En poesia té llibres tan fonamentals com Presagios 1923, Seguro azar 1929, La voz a ti debida 1933 i Todo más claro 1949 Les poesies completes són del 1955, amb una excellent reedició,…

Vida Fou batejat el 3 de desembre, dia que habitualment consta com a data de naixement El pare era membre de la banda musical del Regiment de Numància i d’ell degué rebre el jove Antoni les primeres lliçons de música El 1736 entrà a l’ Escolania de Montserrat , on tingué com a professors el mestre de capella Benet Esteve i l’organista Benet Valls, els quals li ensenyaren solfeig, orgue i composició Tingué com a condeixebles Felip Jaume Andreu 1727-1770 i Benet Juliá 1727-1787, i aquests anys de formació segurament conegué l’obra de destacats compositors dels segles XVII i XVIII Joan Baptista…