Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
literatura assiriobabilònica
Literatura
Literatura escrita en llengua accàdia, en caràcters cuneïformes, apareguda a Mesopotamia durant els primers segles del segon mil·lenni aC.
Desenvolupà especialment temes de la mitologia i la religió, comuns a tots els altres pobles mesopotàmics literatures mesopotàmiques
os
Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
literatura persa
Literatura
Literatura conreada en llengua persa en els diversos períodes de la seva història.
Constitueix una de les literatures clàssiques més importants De l’època dels aquemènides segle VIII hom conserva algunes inscripcions cuneïformes que constitueixen l’únic testimoni de l’antic persa Més tard segle III, en temps dels sassànides, foren reunits els diversos llibres de l'Avesta zoroastrià, en un dialecte oriental Foren recopilats també els diversos himnes Gatha escrits en un dialecte més antic A la mateixa època comença a aparèixer la literatura pahlavī, escrita en persa mitjà, que comprèn les traduccions de l’ Avesta i d’altres obres del mazdaisme, sobretot el…
herba de Sant Segimon
Herba de Sant Segimon
(CC BY-NC-SA 2.5 ES)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, perenne, viscosa, aromàtica, de fulles cuneïformes profundament dividides i de flors blanques disposades en cimes corimboses.
És endèmica del Montseny, on creix en escletxes de roques silícies És planta remeiera balsàmica
herba del nord
Herba del nord
flponent.atspace.org
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, perenne, viscosa, de fulles en roseta, cuneïformes, trífides i lobulades, i de flors blanques agrupades en inflorescències corimboses pedunculades.
Creix en roques i tarteres, a les Corberes i a les muntanyes orientals de la península Ibèrica És vulneària
cantirets
Botànica
Herba anual, de la família de les primulàcies, de 5 a 15 cm d’alçària, d’arrel prima i de fulles dentades cuneïformes que formen una roseta basal.
Les flors, blanques o rosades, són disposades en umbelles involucrades i llargament pedunculades Les llavors, grosses i trigones, són incloses en càpsules globuloses Es fa en erms i camps calcaris o argilencs
esfenofil·lals
Botànica
Ordre de la classe dels esfenòpsids, constituït per plantes pròpies del període devonià, de tiges llargues, estretes, irregularment ramificades, amb entrenusos generalment estriats i amb nusos amb verticils de fulles cuneïformes.
falzilla
Falzilla
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de rizoma serpentejant i frondes de 10 a 40 cm, de bipinnatisectes, amb els segments flabel·liformes o cuneïformes i amb els pecíols negres i lluents.
Es fa en fontanelles, degotalls, parets humides i brocals de pou, especialment sobre calcària Ha estat emprada com a pectoral i emmenagog
herba de la taca
Herba de la taca
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 50 cm, de fulles compostes de tres folíols cuneïformes, dentats apicalment i amb una taca fosca al mig, de flors grogues i de fruits helicoides espinosos.
Creix en camps, herbassars i llocs ruderals humits
veça
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de 30 a 80 cm, pubescent, de fulles paripinnades i terminades en circell, amb els folíols cuneïformes i mucronats, de flors purpúries, generalment geminades, i de fruits lleguminosos grossos, sovint de color bru un cop madurs.
Creix espontàniament en camps i herbassars, a tot Europa És conreada com a planta farratgera i de gra