Resultats de la cerca
Es mostren 598 resultats
Donació de Constantí
Document apòcrif segons el qual Constantí havia concedit possessions i privilegis temporals al papa Silvestre i amb ell a l’Església de Roma.
Redactat entre el s VIII i IX i tingut com a autèntic, fou inclòs en les colleccions canòniques i en el Decret de Gracià i serví de fonament per a algunes reivindicacions papals
finançament col·lectiu de donació
Economia
Finançament col·lectiu en què els participants no reben cap contraprestació a canvi de les seves aportacions.
donació per causa de mort
Dret català
Liberalitat feta a títol singular, per acte entre vius, l’eficàcia definitiva de la qual no es produeix fins després de la mort del donant; per aquest motiu roman sense efecte quan el donatari premor al donant.
Aquesta institució prové del dret romà, i els ordenaments actuals no la solen recollir, per creure que s’ha de refondre en els llegats Es conserva, tanmateix, com a figura autònoma, bé que es regulin en part les normes dels llegats i, en la resta, per les normes de les donacions entre vius Acte entre vius, cal que el donatari accepti la donació, però el donant, mentre visqui, sempre la pot revocar Les donacions per causa de mort no poden ésser universals
retrodonació
Dret civil
Donació feta pel donatari al donador de la mateixa cosa que havia rebut d’aquest.
El dret civil català prohibí les retrodonacions fetes en derogació d’un heretament o d’una donació feta en temps de noces per tal d’evitar els fraus que se'n derivaven de desfer les donacions i promeses que havien provocat unes altres donacions per part de l’altre consort o dels seus parents en els corresponents capítols matrimonials
tantumdem
Dret català
Donació que el marit solia prometre a la muller d’una quantitat igual al dot, i que per això rebia aquesta denominació.
Dissolt el matrimoni per mort de la muller, el marit restava alliberat de fer efectiva la donació si premoria el marit, passava a la muller l’usdefruit sobre els béns objecte de la donació, i als fills llur nua propietat Fou una institució peculiar del dret de família de l’antic bisbat de Girona, regulada en els seus costums escrits, avui en desús
administrador especial | administradora especial
Dret civil català
Persona nomenada per a administrar els béns adquirits per una persona tutelada a través de donació, llegat o herència.
El nomenament de l’administrador especial pot ésser fet tant pel causant com pel donant dels béns L’eficàcia del càrrec depèn de l’acceptació de l’herència, llegat o donació per la persona tutelada També es designa un administrador especial per a fer-se càrrec dels béns dels menors d’edat, sotmesos a la potestat dels pares, quan el pare o la mare han estat declarats indignes o han estat desheretats La figura de l’administrador especial s’aplica en cas que s’exclogui l’actuació de la tutela i de l'administrador patrimonial
donatari | donatària
Persona que rep una donació.
Oliba I de Cerdanya-Besalú
© Fototeca.cat
Història
Comte de Cerdanya amb els pagus de Berga i Conflent (965-988) i de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988).
Tercer fill mascle del comte Miró II el Jove i de la comtessa Ava En morir el seu pare 927 sembla que la modalitat de successió prevista era l’heretatge indivís i el govern conjunt dels quatre fills — Sunifred , Guifré , Oliba i Miró —, però, atès que aquests eren menors d’edat, la comtessa Ava els tutelà i administrà els comtats alguns anys, durant els quals Oliba apareix documentat per primera vegada el 936 comprant unes terres del Vallespir amb la seva mare En arribar a la majoritat, Oliba degué collaborar amb Sunifred en el govern de la Cerdanya —ambdós assistiren el 953 a la consagració…
deixa
Dret
Donació singular de drets o coses, ordenada en disposició testamentària.