Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
epicòndil
Anatomia animal
Prominència òssia que constitueix el final distal de la cara externa de l’húmer situada sobre la superfície articular del còndil, de la qual és separada per la inserció de la càpsula articular.
En l’epicòndil s’insereixen els tres fascicles del lligament lateral extern de l’articulació del colze i sis músculs de l’avantbraç el segon radial extern, el supinador curt, l’extensor comú dels dits, l’extensor propi del menovell, el cubital posterior i l’anconal
Pierre Larousse
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Gramàtic i lexicògraf francès.
Fundà a París, amb Augustin Boyer, l’editorial Larousse Publicà llibres de text Traité complet d’analyse grammaticale 1850, Grammaire complète syntaxique et littéraire 1868, etc, i emprengué la redacció del Grand Dictionnaire universel du XIX siècle , els primers fascicles del qual aparegueren l’any 1863
Bernat Folch i Franquès
Agronomia
Fuster i agrimensor.
Es dedicà a la docència artística dels menestrals i establí una escola al carrer de la Canuda de Barcelona, ajudat pels seus fills Lluís i Josep Maria Folch i Brossa Persona d’amplis coneixements, era expert a fer rellotges de sol Publicà sis fascicles integrats en uns Cuadernos del artesano o propietario
poliadelf | poliadelfa
perimisi
Anatomia animal
Membrana de teixit connectiu que envolta els fascicles musculars.
Ramon de Lacvivier
Botànica
Arqueologia
Arqueòleg i botànic.
Publicà Textes catalans des XIVe et XVe siècles tirés des régistres des notaires et des archives du départament a la “Revue Catalane” 1908-12, Inventaire sommaire des documents copiés dans le cartulaire de l’église d’Elne par Fossa 1914 i Le siège de Perpignan et le livre vert d’Elne 1914, així com diversos fascicles de botànica catalana i estudis filosòfics
coralet
Botànica
Arbust espinós, de la família de les berberidàcies, d’1 a 3 m d’alçària.
Té branques redreçades i fulles caduques, oblongues, atenuades a la base, ciliodentades, de color verd tendre, disposades en fascicles a l’axilla d’una espina tres, quatre o cinc vegades partida Les flors, grogues, formen raïms penjants, i els fruits, baies vistoses i de tast acídul, en madurar prenen un color vermell viu com de corall A Catalunya, creix en terrenys calcaris de la muntanya mitjana
Josep Espasa i Anguera
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
D’origen humil, emigrà a Barcelona, on treballà com a peó en l’enderrocament de les muralles i com a repartidor d’obres lliurades en fascicles El 1860 establí un modest centre de subscripcions, origen de la Casa Editorial Espasa Amb el seu germà Pau la Pobla de Cérvoles 1835 — Barcelona 1927 crearen l’empresa Espasa Germans És fill seu el metge i editor Joan Espasa
Bernat Artola i Tomàs
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca Un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura, participà als Jocs Florals de València i fou premiat el 1925, el 1926 i el 1929 El seu llibre Elegies 1928 reflecteix influències d’Ausiàs Marc i de López-Picó Més tard publicà Terra 1935, diversos fascicles de poemes satírics i, encara, un nou volum líric, Llàntia viva 1947
Librairie Larousse
Editorial
Editorial fundada a París el 1852 per Pierre Larousse i Augustin Boyer.
En els seus inicis es dedicà a la publicació de llibres de text, després emprengué la publicació d’un Grand Dictionnaire universel du XIX siècle , els primers fascicles del qual aparegueren el 1863 posteriorment seguiren nombrosos diccionaris enciclopèdics Grand Larousse encyclopédique , 1960-64 i Grand Dictionnaire encyclopédique Larousse , 1982-85, etc així com diversos diccionaris bilingües, especialitzats Larousse médical, Larousse de la musique , etc i obres generals La vie des animaux, Histoire de la France , etc