Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
Antoni Martí i Monteys
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià a Anvers i a Londres, i collaborà en La Veu de Catalunya , La Publicitat i El Matí Formà part de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Poeta del simbolisme noucentista, influït pels francesos, publicà En el llindar 1918 i Instants 1924, dos volums de poesia propers a l’evolució del Noucentisme i d’influència carneriana
,
Josep Maria Claret i Huch
Literatura catalana
Advocat i poeta.
Collaborà en diverses publicacions locals, alhora que es dedicà també a la pintura Poeta líric, seguí la mètrica i estil noucentista, encara que s’apropà a l’avantguarda per la seva forma d’expressió i l’ús de metàfores pròximes al surrealisme Els ocis amables , publicat pòstumament l’any 1983, el donà a conèixer Ha aparegut publicat a la “Biblioteca Escriptors del Berguedà”
Ricard Marlet i Saret
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Especialitzat en el boix Un dels més sensibles representants de la placidesa noucentista, collaborà en L’Almanac de les Arts 1924-25 Illustrà goigs, L’aire daurat , de Marià Manent 1928, i un Quixot per a una societat de bibliòfils de Nova York 1933 El 1937 dissenyà el paper moneda de l’ajuntament de Sabadell Conreà també la pintura mural, l’escultura, la ceràmica i l’orfebreria
Eduard Balcells i Buigas
Arquitectura
Arquitecte.
Des del 1905 fou arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès Modernista ressagat, entre les seves obres sobresurten la casa Lluch 1906, a Sant Cugat del Vallès, i la casa Gual ~1910, de Cardedeu A la casa que féu per al seu germà Carles a Cerdanyola 1911-13 adoptà l’estètica noucentista, i la casa Manuel Balcells 1923, també a Cerdanyola, és ja d’una simplicitat gairebé racionalista
Josep Maria Marquès i Puig
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble de Josep Maria Marquès i Garcia Exposà sovint a Barcelona, des del 1912 Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres-Garcia 1914, amb Obiols, Aymat, Enric Casanovas, Monegal i altres, conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista S'integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona El seu estil derivà cap a un major convencionalisme, sovint centrat en temes mitològics o bíblics
Bonaventura Vallespinosa i Salvat
Literatura catalana
Metge i escriptor.
S'establí molt aviat a Reus, on residí sempre Participà en la gestió de la revista futurista La Columna de Foc 1918 i de la noucentista Llaç 1919 Com a president de la secció de lletres del Centre de Lectura impulsà l’edició anual de l' Antologia de la Poesia Reusenca 1956-61 Es dedicà a la traducció al català d’autors, especialment teatrals Molière, Ionesco, Betti, Camus, Pavese
Miquel Leandre Tusquellas i Corbella
Pintura
Pintor i pastelista.
Format a l’Ateneu Obrer, al Cercle Artístic de Sant Lluc —on fou deixeble de JLlimona— i a Llotja Residí a París des del 1906 hi exposà als salons i conreà un paisatgisme postimpressionista Església de Channevières , 1918 En retornar participà en les Exposicions d’Art de Barcelona dels anys 1919, 1920 i 1921 i es féu ressò de l’estètica noucentista en quadres de figura, com Repòs 1921
Poesia
Publicacions periòdiques
Revista clandestina, fundada a Barcelona per Josep Palau-Fabre.
Publicà vint números en paper de fil 1944-45 i en edició limitada a cent exemplars Hom hi lliga la tradició medieval Ausiàs Marc amb la noucentista texts de Riba, Foix, Manent, però també d’Espriu i de la nova generació Triadú, Pinell, Romeu, Barat, Leveroni Cal destacar-ne versions de Mallarmé, Éluard, Rimbaud, Breton, etc La revista era un desig de continuïtat i de supervivència i un antecedent de la publicació d' Ariel
Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista literària quinzenal, i després mensual, de Barcelona (1903-05).
Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantingué una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries Hi collaboraren Maragall, Guimerà, Prat de la Riba, Rusiñol, Ruyra i d’altres Fou una plataforma per als mallorquins Joan Alcover, Costa i Llobera, Antoni MAlcover, etc Dedicà un interès especial al folklore, als treballs de creació i als assaigs llargs, i també inclogué notes polèmiques
Lluís Planas i Calvet
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1906 Treballà uns quants anys al despatx de Puig i Cadafalch En la seva primera època sobresurten la casa Santamaria 1908 i la casa Pujadas 1909, a la Garriga, obres que recorden el Voysey de la casa Bedford Park El 1913 reformà l’interior de la Universitat Industrial de Barcelona Presentat al concurs de biblioteques populars, li foren encarregades les de Valls —la primera de Catalunya, 1918—, Olot, Sallent, Canet de Mar, etc, totes elles dins l’estètica noucentista, en què es pot incloure la resta de la seva obra