Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
Dusfort
![](/sites/default/files/media/FOTO/A098865.jpg)
Capella de Santa Maria de Durfort
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), 2 km al NW de Calaf.
Hi ha una important indústria de ceràmica Gres Català i una de teules Sugranyes La capella de Santa Maria, dalt d’un turó, és d’origen romànic fou sufragània de Conill fins el 1878, que fou unida a Mirambell Al s XIX formava un municipi
serra de l’Escorpí
Serra
Serra dels municipis de Calonge i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà).
es Carritxó
Llogaret
Llogaret, del municipi de Felanitx (Mallorca), al sud de la ciutat, entre Cas Concos i Calonge.
Era una antiga possessió actualment anomenada es Carritxó Vell Prop del casat, sorgit al llarg del s XVIII, fou bastida el 1765 l’església de Sant Antoni, que fou feta vicaria in capite el 1935
Cabanyes
Veïnat
Veïnat de Calonge (Baix Empordà), a la part més baixa de la riera de Cabanyes
, curs d’aigua format per la reunió de diversos torrents que baixen de les Gavarres, entre el puig d’Arques i Romanyà de la Selva, i que, prop de la vila de Calonge, juntament amb el Rifred, forma la riera de Calonge.
Ángela Molina Tejedor
![](/sites/default/files/media/FOTO/A075250.jpg)
Àngela Molina
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Estudià dansa i art dramàtic i debutà en el cinema el 1974 amb No matarás de CFernández Ardavín Ha protagonitzat films notables, on ha posat de relleu una gran sensibilitat i profunditat dramàtica, i sobretot a partir dels anys vuitanta la seva gran projecció l’ha portat a alternar interpretacions en produccions espanyoles i internacionals De la seva abundant filmografia hom pot esmentar Las largas vacaciones del 36 1976 de JCamino, La ciutat cremada 1975-76 d’ARibas, Camada negra 1977 de MGutiérrez Aragón, Los restos del naufragio 1978 de RFranco, Cet obscur objet du désir 1978 de LBuñuel,…
el Soler
Caseria
Caseria del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), al SW del poble, vora el terme de Pujalt.
vall dels Molins
Vall dels municipis de Calonge i Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà).
Setantí
Família de mercaders, originaris de la ciutat italiana de Lucca, establerts a Barcelona, on catalanitzaren llur cognom primitiu, possiblement Accettanti.
El primer que s’hi establí sembla que fou Jaume Setantí , nadiu de Lucca, fill de Michele Accettanti mort abans del 1399, i ell cridaria els seus germans Pere Setantí i Joan Setantí , aquest últim bastard Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge Pere, casat amb una noia de Perpinyà, es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família Jaume Setantí esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d…
Mirambell
![](/sites/default/files/media/FOTO/Mirambell.jpg)
Panoràmica del poble de Mirambell
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), al S del terme, prop de la vila de Calaf.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere
el Baix Empordà
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC6828MapaBaixEmporda.png)
Comarca
Comarca de Catalunya, una de les dues comarques en què és dividit l’Empordà.
La geografia Cap de comarca, la Bisbal d’Empordà Hom l’anomena popularment l’ Empordanet La part plana de la comarca és essencialment la depressió de l’Empordà, formada per la conca baixa del Ter i gairebé tota la del Daró consta d’un sector d’aiguamolls llaunes , que rebutjaren el poblament fins a la colonització arrossera, i dels fondals de l’interior Una fossa tectònica enllaça aquesta plana amb la badia de Palamós el corredor de Palafrugell, seguit per la riera d’Aubí Una altra fossa, més petita, enllaça la depressió de la Selva amb el port de Sant Feliu de Guíxols la vall d’Aro Dins la…