Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
Prepirineus
El Montsec, una de les serralades que constitueixen els Prepirineus
© Fototeca.cat
Nom donat modernament a les serralades adossades als Pirineus axials.
Hi ha, per tant, un Prepirineu septentrional, en bona part dins la conca de la Garona, i un Prepirineu meridional, dins la conca de l’Ebre en la més gran part La zona de fricció entre ambdues unitats tectòniques és ben desenvolupada entre el Pirineu axial central i el Prepirineu meridional zona de les Nogueres Aquest Prepirineu, el més complex, consta d’unes serres Interiors, una Depressió Mitjana i unes serres Exteriors En conjunt, els Prepirineus es distingeixen litològicament dels Pirineus axials pel predomini de les calcàries enfront dels granits i les llicorelles axials I tectònicament…
Preixens
Despoblat
Despoblat del terme de Castelldans (Garrigues), a la vall del riu Set.
Esmentat a la fi del s XII, el lloc era poblat a mitjan s XIII pertanyia al monestir de Poblet
Preixana
Parròquia
Antiga parròquia (Santa Maria) del municipi de Navès (Solsonès), filial de Sant Feliu de Lluelles, a l’interfluvi de la riera de Tentellatge i de l’aigua d’Ora, a l’W de Sant Feliu.
cala Pregonda
Vista de cala Pregonda
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Cala
Cala de la costa de Tramuntana de Menorca, dins el municipi des Mercadal, prop del lloc de so n’Ametller.
Tancada per dos illots, és una de les més pintoresques de l’illa Hi té associat un petit sistema dunar Està situada dins de la reserva marina del Nord de Menorca, i té un alt valor geològic
coll Pregon
Collada
Depressió del massís del Montseny, al SE del Matagalls, termenal dels municipis de Viladrau (Osona) i de Montseny (Vallès Oriental).
Al seu vessant septentrional hi neix la riera Major, dita torrent de coll Pregon a la capçalera
coll Pregon
Collada
Depressió (1 533 m) del massís de Costabona, entre els puigs de l’Artiga del Rei (1 636 m) i de la Clapa (1 655 m), a la línia de crestes que separa el Ripollès (Molló) del Vallespir (Prats de Molló), per on passa el camí d’Espinavell a la Presta.
Předmosti
Prehistòria
Localitat de Moràvia, on fou descobert un jaciment prehistòric del Paleolític superior, de caçadors de mamuts, que serví per a identificar una cultura que s’estengué per bona part de l’Europa central i oriental durant la darrera glaciació (Würmià).
Sistema Prebètic
Serralada
Part de les serralades Bètiques; s’estén des de Martos (Jaén) fins a l’interior del cap de la Nau (Marina Alta).
Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern formacions al N d’Alcoi-Bèrnia costa de la Safor i del Marquesat i intern faixa fins a Monòver-Alacant litoral de la Marina
Prealps
Conjunt de relleus muntanyosos a la perifèria dels Alps Centrals.
D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal considerar que formen…
Pravia
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries.
Nucli agrícola, té indústria de materials de construcció i cases prefabricades