Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
angledozer
Construcció i obres públiques
Aparell emprat per a arrencar, remoure i empènyer la terra, grava o materials similars.
És format per un tractor, proveït, a la part del davant, d’una pala amb moviment vertical produït per una força hidràulica La superfície de la pala és obliqua en relació amb l’eix del tractor Els angledozers solen ésser muntats sobre erugues amb motor dièsel de potències de l’ordre de 100 CV Tenen una gran aplicació per a obrir carreteres
Robert August Bosch
Enginyer i industrial alemany.
S'inicià als EUA, on treballà amb Sigmund Bergmann i Thomas AEdison El 1886 fundà a Stuttgart la indústria que porta el seu nom El 1902 el seu collaborador GHonold inventà la bugia Bosch, que ajudà al desenvolupament de l’automòbil, al qual ha contribuït Bosch amb la producció d’altres elements magneto, llums, equips d’injecció dièsel i de benzina, equips d’encesa, frens, etc
Shrewsbury
Ciutat
Capital del Shropshire, Anglaterra, a la Gran Bretanya.
És situada al curs alt del Severn i al punt on convergeixen diverses rutes procedents del Galles central Bisbat catòlic des del 1850 i centre cultural, comercial gran mercat de bestiar i industrial confeccions, motors dièsel, material ferroviari Entre els seus edificis, cal fer esment de l’església de Saint Mary s XII-XV, de l’abacial de la Holy Cros s XI i de nombroses mansions dels s XV i XVI
gas liquat del petroli
Química
Transports
Subproducte del refinament del petroli, emmagatzemat a pressió, utilitzat com a combustible líquid.
Tradicionalment és utilitzat com a combustible de certs tipus de vehicles dotats de motor tèrmic, principalment per a transport públic taxis, autobusos, etc Hi ha experiències del seu ús tant en motors dièsel com de cicle Otto, tot i que els millors resultats s’han obtingut amb aquesta darrera tecnologia El GLP es troba en estat gasós en condicions normals, però se subministra en estat líquid per tal de reduir la mida dels dipòsits dels vehicles que el fan servir
cicle termodinàmic
Física
Procés cíclic, o seguit de transformacions, d’un sistema termodinàmic, a la fi del qual el sistema és en el mateix estat termodinàmic que era al principi.
En un cicle tancat el sistema està aïllat de l’exterior, i en un cicle obert hi pot haver bescanvis de matèria i energia amb l’exterior Els cicles termodinàmics consisteixen generalment en una sèrie de transformacions d’un fluid que permeten la conversió de calor en treball útil, la qual cosa constitueix la base de moltes màquines Entre els cicles teòrics destaca el cicle de Carnot, i entre els cicles reals el d'Otto, el de dièsel i el de Rankine
bacallaner
Transports
Tipus de vaixell construït per a la pesca del bacallà o adaptat a aquest servei.
Antigament, la pesca del bacallà s’efectuava amb aparells de mà des de plataformes situades a sobrevent d’un bergantí goleta A mitjans segle passat foren introduïts els doris , petits bots que depenien del vaixell bacallaner A partir de la Primera Guerra Mundial els velers foren desplaçats per vapors, i es manifestà la superioritat de la pesca per arrossegament En l’actualitat són vaixells d’unes 300 tones, normalment amb motors dièsel, amb maquinària auxiliar adequada i amb arts d’arrossegament
rendiment
Tecnologia
Relació de proporcionalitat, directa o inversa, establerta entre l’efecte útil obtingut en una màquina, en un mecanisme, en una instal·lació, etc, i l’energia consumida per a obtenir-lo, entre l’efecte obtingut realment i el calculat teòricament, eventualment en condicions ideals, etc.
El rendiment, sempre inferior a la unitat a causa del fet que en qualsevol sistema sempre hi ha resistències que impliquen pèrdues d’energia, sol tenir uns valors límits per a cada tipus de motor, de màquina, etc, i així, el rendiment de les màquines de vapor sol oscillar entre el 10 i el 15%, el dels motors d’encesa per guspira entre el 20 i el 30%, el dels motors dièsel entre el 30 i el 40%, el dels motors elèctrics entre el 80 i el 90%, etc
avantcambra
Tecnologia
Cambra auxiliar de petit volum en la qual, en els motors amb precombustió, desemboca l’injector; comunica amb la cambra de combustió a través d’uns forats de secció petita o d’un conducte relativament estret, i és allotjada, generalment, a la culata.
En els motors dièsel, l’avantcambra alenteix la combustió tot evitant cops bruscs al sistema biela-manovella i al cigonyal, augmenta la turbulència dels gasos produïts a la precombustió i millora la dispersió del combustible Sol anar proveïda d’una bugia d’incandescència que facilita l’engegament del motor En els motors de gasolina, l’avantcambra rep la fracció més enriquida de la mescla que, un cop encesa, fa cremar sense dificultat la mescla empobrida de la cambra principal d’aquesta manera s’eviten els perills d’autoencesa i detonació L’avantcambra és anomenada també cambra de precombustió
motonau
Transports
Vaixell propulsat per motors de combustió interna, sobretot motors dièsel.
Aquesta solució s’ha anat imposant a causa de la gran quantitat d’avantatges que presenten, com ara preu més econòmic del combustible, nombre més reduït de personal al servei de les màquines, etc