Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Cesare Cantù
Literatura italiana
Història
Política
Polític, historiador i literat italià.
Participà en el moviment de la Jove Itàlia i en la revolució del 1830 formà part del govern provisional de Milà durant la revolució del 1848 Diputat del parlament italià 1852-61, seguí el grup liberal catòlic de Gioberti i de Balbo Escriví Margherita Pusterla 1838, novella patriòtica, i poemes, assaigs literaris sobre els romàntics i una Storia Universale 1838-46
Boris Nikolajevič Polevoj
Literatura
Escriptor rus.
Autor de novelles de guerra i d’exaltació patriòtica, la seva obra principal, Povest o nastojaščem čeloveke ‘Novella d’un home autèntic’, 1946, meresqué el Premi Stalin 1947, i donà lloc a la pellícula del mateix nom És també autor de Gor'ačij cekh ‘El taller ardent’, 1939, de My sovetskije l’udi ‘Nosaltres, els soviètics’, 1948, Premi Stalin 1949, i d’altres
Antoni Bori i Fontestà
© Fototeca.cat
Educació
Literatura
Escriptor i mestre.
Collaborà a La Renaixença , La Veu de Montserrat , etc, i obtingué nombrosos premis La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat destaquen sobretot Simfonies poemàtiques 1898, La nit a Montgrony 1905, la miscellània Lo trobador català 1892, que ha tingut més de 20 edicions, el recull Boira i sol 1900 i les obres de teatre Gent de platja 1902 i La gallarda Roser 1902
Ivan Minčov Vazov
Literatura
Escriptor búlgar.
L’exaltació romàntica i patriòtica del seu poble és el tema de la seva obra Entre la poesia cal esmentar Prjaporec i gusla ‘La bandera i els gusli’, 1876, Polja i gori ‘Els camps i els boscs’, 1884 i Skitniški pesni ‘Cançons d’un rodamon’, 1899 De les novelles és destacable Pod igoto ‘Sota el jou’, 1889-90 És un representant del realisme crític búlgar
Omladina
Història
Societat secreta patriòtica sèrbia fundada vers el 1860 a Bratislava i traslladada el 1866 a Novi Sad.
Defensava un programa nacional panserbi, i exercí una notable influència política i cultural El 1886 fou organitzada a manera de la Jove Itàlia i de la Burschenschaft alemanya
Isidre Reventós i Amiguet
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Mestre d’obres de professió, fou membre de la societat La Jove Catalunya i collaborà a Lo Gai Saber , La Gramalla , La Renaixença —on fou crític teatral amb el pseudònim Claret i Franch —, La Revista Literària , etc Premiat diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona, la seva poesia, amorosa o patriòtica, d’un abrandat to romàntic, fou recollida pòstumament a Flors i plors 1911 i a Lectura Popular
Ferenc Kölcsey
Història
Literatura
Política
Poeta hongarès, personalitat representativa de les lletres i de la política progressistes de l’Hongria del primer terç del s XIX.
El patetisme romàntic de la seva lírica patriòtica influí molt més enllà del seu temps El 1823 escriví la lletra de l’actual himne nacional d’Hongria, musicada per FErkel És autor de l’assaig Nemzeti hagyományok ‘Les tradicions nacionals’, 1826, on exposà els seus punts de vista sobre política literària Tractà de qüestions d’educació i de moral a Parainesis Kölcsey Kálmánhoz ‘Admonició a KKölcsey’, 1837, dirigit al seu nebot
Luis Gonzaga Oronoz
Cristianisme
Frare mexicà de l’orde franciscà.
Exiliat a Barcelona per liberal, durant el Trienni Constitucional fou un dels caps del grup exaltat barceloní Presidí la Societat Patriòtica Barcelonesa de Bons Amics i fou detingut arran del complot republicà de Bessières juliol del 1821 Fou alliberat per manca de proves S'exclaustrà i procurà que també s’exclaustressin altres frares, fet que li valgué plets amb el bisbe de Barcelona i amb el governador de la Mitra
Josep Maria Zapater i Esteve
Literatura catalana
Polític i poeta.
Llicenciat en dret 1913, publicà diversos poemes, en català i castellà, en periòdics valencians Fundà a València la Joventut Maurista durant la Dictadura de Primo de Rivera fou conseller de l’ajuntament, membre de la Unión Patriótica i secretari particular del marquès de Sotelo Collaborà en la fundació de la Unión Monárquica 1930 Dirigent de Renovación Española durant la Segona República, fou jutjat i executat a conseqüència de l’aixecament militar del 1936
Charles Gavan Duffy
Història
Política
Polític irlandès.
Nacionalista, organitzà la revista patriòtica The Nation 1842 suprimit el setmanari 1848, aconseguí de publicar-lo novament, però en limità l’acció a la consecució de la reforma agrària El 1852 fou elegit membre del parlament per New Ross i intentà, sense èxit, de formar una oposició forta Emigrà a Austràlia 1855, on fou nomenat ministre d’agricultura i, a l’estat de Victòria, primer ministre 1871-72 i speaker del parlament 1877 L’any 1880 es retirà de la política