Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
les Cases de l’Estany
Grup d’habitatges, parcialment habitats, de pescadors i arrossers de Puçol (Horta del Nord), al límit amb el municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), sobre la costa, a la gola de l’estany de Puçol.
jardí botànic
© Fototeca.cat - J. Pérez
Botànica
Jardí destinat al conreu de plantes amb propòsits científics.
El primer jardí botànic dels Països Catalans sembla que fou establert per la Universitat de València el 1633, en temps de Melcior de Villena tanmateix aquest jardí desaparegué a la primeria del s XVIII i no fou substituït per l’actual fins el 1802 El 1723 Jaume Salvador i els seus fills fundaren a Sant Joan Despí Baix Llobregat el primer jardí botànic del Principat, que subsistí més d’un segle Fou l’únic dels Països Catalans fins el 1766, en què fou creat el de Perpinyà, l’organització del qual sembla que anà a càrrec d’Antoine Gouan El 1776, l’arquebisbe de València, Francisco Fabián y Fuero…
la Vall de Jesús
Convent
Convent de franciscans recol·lectes dedicat a la Transfiguració del Senyor, situat als vessants de la serra de la Calderona, municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), del terme de Puçol (pertanyia a la jurisdicció religiosa de Puçol).
Després d’una installació provisional de regulars de Sant Agustí, aquests el cediren als franciscans, que hi fundaren el convent el 1384 Hi residí molt temps el beat Pere Nicolau Factor, vers el 1570 Abandonat el 1835, és avui una ruïna total
l’Arrif
Partida
Partida del terme municipal de Sagunt (Camp de Morvedre) situada al límit amb el terme de Puçol (Horta).
El 1260, Jaume I atorgà a Morvedre de poder prendre aigua de la séquia de Montcada mitjançant la séquia de l’Arrif , per tal de regar la part del terme més propera a l’horta de València aquesta facultat fou abandonada amb el temps i, fins al començament del s XX, hom hi conreà vinya L’Arrif ha restat incorporat als regatges de la séquia major de Morvedre
Joan Pinyol i Colom
© Joan Pinyol
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1989, cursà un postgrau de direcció teatral a l’Institut del Teatre Com a docent, des del 1989 ha impartit classes de llengua catalana i literatura en diversos centres educatius de la comarca de l’Anoia, i des del 2008 és catedràtic d’ensenyament secundari Des del 2011 és cap del Departament de Llengua Catalana a l’institut Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès A més, collabora amb el Consorci de Normalització Lingüística i en diversos mitjans de comunicació com a columnista d’opinió Ha publicat obres d’assaig i estudis en…
el Puig de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector nord de la comarca.
S'estèn des de la plana alluvial costanera la platja és baixa i sorrenca i separada de l’interior per un sector de marjals, dessecades en part fins als contraforts de la serra de la Calderona cabeç Bord, 238 m alt, termenal amb els municipis de Sagunt i Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, i amb el de Nàquera, al Camp de Túria Davalla d’aquesta serra el barranc de la Calderona, que forma, juntament amb el barranc de Puçol, el barranc de Puig , límit entre els dos termes, que desguassa directament a la mar Al sector occidental, més accidentat, es localitzen els conreus de secà…
els Monestirs
Urbanització
Urbanització situada entre els termes de Puçol (Horta del Nord) i Sagunt (Camp de Morvedre), al vessant occidental del Picaio de Sagunt.
mossàrab
Lingüística i sociolingüística
Parlar romànic que empraven els mossàrabs i també els muladís o indígenes renegats del cristianisme.
Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…
gola de Bernat
Gola de drenatge de la séquia escorredora que segueix la costa del Camp de Morvedre, entre Canet de Berenguer i l’estany de Puçol.
gola de l’Estany
Gola de la zona de marjal dita l’Estany, del terme de Sagunt (Camp de Morvedre), prop del límit amb el de Puçol (Horta del Nord).