Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
ribòsid
Bioquímica
Nucleòtid que conté ribosa; cal esmentar especialment els coenzims dinucleòtids, com el dinucleòtid de flavina-adenina (FAD) i el dinucleòtid adenina-nicotinamida (NAD).
àcid ribonucleic
L’estructura de l’ARN missatger
© fototeca.cat
Bioquímica
Nom genèric d’un grup d’àcids formats per nombrosos nucleòsids units entre ells mitjançant l’àcid fosfòric.
Els àcids ribonucleics presenten una estructura molt semblant al desoxiribonucleic i, com aquest, tenen una importància capital en la síntesi de proteïnes N’hi ha tres tipus principals l’ ARN missatger ARNm, l’ ARN ribosòmic ARNr i l’ ARN transferidor ARNt Cadascun d’ells forma una fibra única, té un pes molecular característic i una determinada composició de bases L’ARNm conté 4 tipus de base adenina, guanina, citosina i uracil i és sintetitzat en el nucli durant la transcripció Els ARNt actuen com a molècules transportadores d’aminoàcids específics durant la síntesi proteica en…
àcid desoxiribonucleic
Estructura de l’ADN en doble hèlix
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5'- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X,…
AMP
Bioquímica
Mononucleòtid, constituït per l’associació de l’adenina i l’àcid fosfòric, que actua com a regulador al·lostèric de les principals vies metabòliques.
Se l’anomena també àcid 5'-adenílic
base nitrogenada
Química
Denominació dels derivats de la purina (adenina i guanina) i dels de la pirimidina (citosina, uracil i timina), que formen part dels àcids nucleics.
amina
Propietats físiques de les amines
©
Química
Nom genèric dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac NH₃ per substitució d’un o més àtoms d’hidrogen per grups hidrocarbonats R.
Les amines són primàries RNH₂, secundàries R 1 R 2 NH o terciàries R 1 R 2 R 3 N, segons que hi hagi un, dos o tres hidrògens substituïts En la nomenclatura sistemàtica, les amines primàries s’anomenen afegint el sufix -amina bé al nom del grup R, bé al nom del compost RH Exemples metilamina CH₃NH₂, benzofuranamina Les amines secundàries i terciàries simètriques s’anomenen afegint els prefixos di- i tri- , i les no simètriques considerant-les productes de substitució de l’amina primària més complicada Exemples trietilamina C₂H₅₃N, N,N- dimetilciclohexilamina Quan el grup NH₂ no és el…
codeshidrogenasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que actuen conjuntament amb les deshidrogenases en les oxidacions biològiques acceptant electrons directament del substrat, com la NAD nicotinamida-adenina-dinucleòtid [NAD]
i la NADP
.
Aquests enzims s’uneixen al locus específic de les deshidrogenases tot formant sistemes redox que fan de pont als electrons des del substrat als sistemes flavoproteínics
translocasa
Bioquímica
Sistema de la membrana interna dels mitocondris que té per objecte l’expulsió de l’ATP format per fosforilació oxidativa, alhora que regula el nivell de nucleòtids d’adenina.
És inhibida per l’atractilat
fotosíntesi
Mecanisme de fotosíntesi que es produeix en la fulla d’una planta
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.
La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat unitat…