Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
acordar
Concedir, consentir o donar (el que algú demana), admetre com a vera (alguna cosa).
acceptar
Rebre, algú, en el seu esperit (alguna cosa) com a veritable o valedora, admetre.
abonar
Economia
Inscriure en un compte corrent una partida a favor d’algú; admetre en compte.
capitalització
Economia
Forma de previsió que té per objecte la constitució d’un capital i el seu lliurament al beneficiari o tenidor del títol en una data prèviament establerta.
La constitució del capital esmentat s’efectua amb les quotes o primes aportades pels subscriptors, incrementades amb els interessos legalment establerts Per tal de donar un major incentiu a aquest tipus d’operacions, hom acostuma a admetre l’amortització anticipada dels títols que són premiats en sorteigs celebrats periòdicament Les societats de caapitalització han experimentat un fort desenvolupament tant a França com a l’Estat espanyol
traducianisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina, oposada al creacionisme, segons la qual l’ànima és transmesa de pares a fills mitjançant la generació.
En aquest sentit, s’identifica amb el generacionisme, bé que, a diferència d’aquest, el terme traducianisme pot admetre la significació implícita que l’ànima transmesa, com a tal, preexisteix ja a l’acte mateix de generació és per això, més enllà d’aquesta possible connotació que històricament no ha tingut, que aquest terme pot matisar el de generacionisme, tot subratllant l’espiritualitat de l’ànima
Sant Salvador de Perpinyà
Convent
Antic convent de canongesses de Sant Agustí, erigit a la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a la costa de Sant Salvador, a l’indret de la font Nova.
Fou fundat el 1229 i el protegí el papa Innocenci IV i els reis del Casal de Barcelona i de la línia de Mallorca La seva primera priora fou Bonasies, que morí el 1246 El 1339 tenia catorze religioses i la priora refusà d’admetre'n de noves per manca de rendes El 1545 fou beneïda una església nova, que subsistí, com la comunitat, fins a la Revolució Francesa 1790
arbre genealògic de les llengües
Alguns trets de similitud particular entre les llengües indoeuropees, que incideixen els uns amb els altres i discorden de l’arbre genealògic de les llengües (segons Schrader i Bloomfield): 1, sibilants en comptes de velars en certes formes; 2, desinències casuals amb m en comptes de bh ; 3, desinències del passiu amb r ; 4, prefix e- en els pretèrits; 5, noms femenins amb sufixos masculins; 6, perfet usat com a pretèrit general
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Metàfora amb què els comparatistes de mitjan segle XIX, i en particular August Schleider, es representaven l’evolució d’una família de llengües, considerada com un procés de particions successives d’una llengua comuna en diverses llengües que des d’aleshores seguien un curs independent.
Bé que aquesta imatge perdura en alguns manuals, fou destruïda pels lingüistes Hugo Schuchardt 1866 i 1870 i Johannes Schmidt 1872, en mostrar, el primer per al romànic i el segon per a l’indoeuropeu, que les línies fonamentals de participació dels dialectes s’entrecreuen d’una manera massa complicada perquè hom pugui admetre una història tan simplista, i que cal pensar en molts processos d'associació i reagrupació de les llengües
Junta de Berga
Història
Nom que rebé la Junta Superior Governativa de Catalunya en establir-se a Berga (juliol del 1837).
Feu batre moneda a nom del pretendent Carles Maria Isidre Arran del conveni de Bergara 1839 publicà una allocució als catalans en la qual es negava a admetre'n els termes A instàncies seves, el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, fou nomenat capità general de les forces carlines del Principat, però davant les seves crueltats el detingué i probablement el feu executar Es dissolgué a la fi de la guerra juliol del 1840
tractat de Perpinyà
Història
Conveni signat a Perpinyà el 17 de setembre de 1473 per Pere de Rocabertí, en nom de Joan II de Catalunya-Aragó, i el senyor de Lude, en nom de Lluís XI de França, el qual el signà el 10 de novembre.
Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent