Resultats de la cerca

L’aglomeració el 1999 era de 16036587 h Situada al peu de la serralada Litoral, s’estén des dels monts de San Gabriel, per la plana costanera, fins a les badies de San Pedro i Santa Monica El seu desenvolupament demogràfic ha estat i és constant, i ocupa una superfície d’uns 1200 km 2 el gran LosAngeles és la segona metròpolis del país Hi ha un gran nombre de mexicans, xinesos, japonesos, filipins i negres El nucli primitiu de la ciutat és d’aspecte colonial espanyol de la primera meitat del segle XIX Long Beach, amb les seves llargues platges, i les residències d’…

Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana SE i ses Caletes badia de Pollença, de costa en penya-segat 20 a 40 m, com correspon a la terminació d’un branc de la serra de Tramuntana La península culmina a la talaia d’Alcúdia 444 m alt

És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…

D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…

Són propis de Nova Zelanda

És situada a l’extrem W del fiord homònim, que s’endinsa un centenar de quilòmetres a través dels millors districtes agrícoles i forestals del SE de Noruega, on forma una via marítima de gran tràfic És el centre econòmic, administratiu i cultural de Noruega Vorejada de turons, té el centre a la badia de Pipervika, annexa a l’àrea portuària, que també s’estén per les badies de Frognerkilen i Björvika L’expansió urbana s’estén pels turons del N, l’W i l’E, i hi ha una àrea residencial amb zones verdes a la gran illa de Bygdøy La indústria comprèn la construcció naval i indústria mecànica,…

Bé que segons els llocs i les èpoques hom n’ha emprat de diverses menes, la més perfeccionada i modernament més corrent consta, fonamentalment, d’una xarxa disposada més o menys de manera perpendicular a la línia de costa, i per tant travessera a les línies de migració, anomenada cua, que comunica, a través d’una obertura la boca , amb un seguit de compartiments rectangulars o quadrangulars les cambres , el darrer dels quals, anomenat cop, és proveït de fons Els peixos, desviats per la cua, fan cap, a través de la boca, a les cambres Els pescadors, aleshores, sovint mitjançant una xarxa…

La capital és Toronto El territori, pla en gran part, acusa en conjunt els efectes de la glaciació, amb presència de nombroses conques lacustres i acumulació de dipòsits morènics A la forta immigració del s XIX s’ha afegit un notable creixement natural, per la qual cosa la xifra d’habitants passà de 950 000 el 1851 a 1 900 000 el 1900 i a 3 432 000 el 1930, xifra que doblà en els trenta anys següents La indústria és la primera activitat econòmica Es destaquen la siderúrgia, la fabricació de maquinària agrícola, automòbils, construccions elèctriques i la indústria química i alimentària Toronto…