Resultats de la cerca
Es mostren 3711 resultats
Josep Pagès i Horta
Escultura
Escultor.
Deixeble de Gamot i de Pere Carbonell Estudià a Llotja Barcelona i obtingué una pensió el 1888 Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1891, 1894, 1898 i 1911, on obtingué premis ordinaris els dos primers anys i un d’extraordinari el 1898 El Museu d’Art Modern de Barcelona en conserva El primer rancuniós i Jesús, d’estil convencional
Vitali Sčerbo
Gimnàstica
Gimnasta bielorús.
Màxim guardonat en els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, on obtingué sis medalles d’or en el concurs individual i per equips amb l’equip unificat de les repúbliques soviètiques, en el cavall amb arcs, en les barres paralleles, en el salt al cavall i en anelles Només el nedador nord-americà M Spitz superà V Scherbo en nombre de medalles, ja que n'obtingué set d’or a Munic'72
Vicent Ferrer
Cristianisme
Abat de Poblet (1393-1409).
Era oncle de Vicent Ferrer, futur sant Mestre en teologia i almoiner de Joan I essent prior de Poblet, fou elegit abat Obtingué, en litigi amb Montserrat, que fossin enterrats a Poblet Pere III i Joan I Fou visitador dels monestirs cistercencs de Catalunya El 1409, per motius de salut, dimití, i obtingué de Benet XIII que el succeís Jaume Carbó, procurador seu, sense intervenció de la comunitat, fet insòlit fins aleshores
Gil Saltor i Lavall
© Fototeca.cat
Metge.
Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina l’any 1883 Fou deixeble de Santiago Ramón y Cajal El 1889 obtingué la càtedra d’histologia i anatomia patològica de València més tard passà a Barcelona 1892, on el 1895 obtingué la de patologia quirúrgica El seu germà, Octavi Saltor i Lavall Barcelona 1875 — 1914, enginyer, fou catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona i publicà treballs importants a la Revista Tecnológica Industrial
Luci Licini Lucul·le
Història
Política
Polític romà.
Acompanyà Sulla en les guerres màrsica i mitridàtica El 74 aC obtingué el consolat, juntament amb el govern de la Cilícia i la direcció de la guerra contra Mitridates, el qual obligà a retrocedir fins a Armènia Anys més tard obtingué el triomf definitiu, i es convertí en un personatge prestigiós Introduí l’hellenisme a Roma, escriví la història de la guerra màrsica i visqué enmig d’una fastuositat i d’un luxe proverbials
Emily Greene Balch
Educació
Història
Política
Educadora i líder feminista nord-americana.
Obtingué la càtedra d’economia política i ciències socials del Wellesley College Fou redactora de The Nation , delegada al Primer Congrés Femení de la Haia i secretària de la Lliga Femenina Internacional pro Pau i Llibertat, a Ginebra 1919-22, de la qual fou presidenta honorària internacional el 1936 El 1946 obtingué el premi Nobel de la pau juntament amb John R Mott Escriví Our Slavic Fellow Citizens 1910 i Approaches to the Great Settlement 1918
Ramon Tenas i Hostench
Arquitectura
Arquitecte.
Fill del professor de dibuix Francesc Tenas i nebot del fuster Antoni Tenas Alumne de l’escola de Barcelona, el 1863 obtingué una beca de la diputació per a especialitzar-se en art decoratiu a Toledo Participà en l’Exposición Nacional del 1860 amb un projecte de mausoleu per als herois de la guerra d’Àfrica i un esbós per a la façana de Santa María la Blanca de Toledo Obtingué diversos premis, entre els quals una medalla a l’Exposición del 1864
calotip
Fotografia
Procés fotogràfic, anomenat també talbotip
, patentat per W.H.F. Talbot el 1841, el qual significà la iniciació del procés negatiu-positiu, que hom obtingué a base de paper sensibilitzat en totes dues fases.
Permetia el tiratge de còpies Fou desplaçat pel procés al collodió
Chunta Aragonesista
Política
Partit polític nacionalista d’esquerres aragonès fundat el 1986.
Després d’alguns anys en què només tenia representació municipal, àmbit en el qual té una considerable implantació 18 alcaldies el 2003, el 1999 aconseguí 5 diputats a les Corts d’Aragó, resultat que millorà substancialment el 2003 amb 9 diputats, que tornaren a baixar a 5 el 2007 En les eleccions generals del 2000, el seu principal dirigent, el cantautor José Antonio Labordeta , obtingué l’acta de diputat al congrés, que revalidà el 2004 En les eleccions generals del març de 2008 la CHA no obtingué representació al congrés
pau de Nimega
Història
Nom donat als tractats de pau concertats en aquesta ciutat (agost del 1678 - febrer del 1679) per posar fi a l’agressió francesa contra els Països Baixos.
Aquest fet portà a una coalició contra Lluís XIV, integrada pels Països Baixos, la monarquia hispànica, l’Imperi, Brandenburg i Lorena 1673-74 L’aliança militar entre Anglaterra i Holanda 1678 menà Lluís XIV a proposar negociacions, per les quals Holanda recuperà Maastricht i obtingué avantatges comercials, la monarquia hispànica recuperà Courtrai, Oudenarde, Gant, Charleroi i Limburg, però concedí a França el Franc Comtat i catorze places frontereres, i l’Imperi, en canvi de Philippsburg, cedí Friburg de Brisgòvia a França, que obtingué també el ducat de Lorena