Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
to cardíac
Medicina
Cadascun dels dos sorolls, primer i segon, que hom sent en auscultar la regió cardíaca.
El primer, corresponent a la sístole ventricular, és sord, greu i prolongat el segon, corresponent al tancament de vàlvules, és curt i sec
Francesc de Paula Huertas i Rosell
Teatre
Autor dramàtic i actor.
Collaborà en els periòdics republicans La Libertad i El Federal 1868 És autor de Bandera republicana , de peces còmiques com La tea de la discòrdia 1873, Cego, sord i mut, Un empleo encomanat, etc, a més d’algunes obres en castellà, i del llibre de poemes Tabal i donçaina
marca
Lingüística i sociolingüística
En fonologia, particularitat fònica, l’existència o la no-existència de la qual en una unitat donada l’oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua.
En català, per exemple, el fonema / b / sonor és marcat , i s’oposa al correlatiu / p / sord, no marcat , per la presència en la seva articulació de la vibració de les cordes vocals La noció de marca en fonologia s’ha estès també a la morfologia, a la sintaxi i a la lexicologia
osteïtis
Patologia humana
Afecció inflamatòria, aguda o crònica, dels ossos.
Generalment va acompanyada d’hipertròfia de l’os, d’hipersensibilitat a la palpació i de dolor sord Cal citar, com a més importants, l' osteïtis condensant caracteritzada per una zona d’esclerosi amb reducció de la cavitat medullar, la deformant o malaltia de Paget , la fibroquística o malaltia de Recklinghausen , i la plàstica del creixement amb dolors epifisaris i acompanyament d’hiperèmia
àfon | àfona
Fonètica i fonologia
Dit del fonema pronunciat sense vibracions de cordes vocals, sord.
sandhi
Fonètica i fonologia
Terme (‘combinació’) amb què hom designa el fenomen fonològic pel qual els extrems dels mots, més que no pas l’interior, es modifiquen per influència d’altres mots veïns en el text.
Així s’esdevé, en català, per ensordiment o sonorització d’oclusives i fricatives a final de mot segons que el so inicial del següent sigui sord o sonor, respectivament gat petit gát petít, però gat gros gád grós Fora d’aquests casos de fonètica sintàctica, s’anomena fals sandhi la deglutinació o afèresi no etimològica, com ara el dialectal vellana per comptes d' avellana per una mala interpretació del sintagma l’avellana
Lasar Segall
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i grafista expressionista lituà naturalitzat brasiler.
Després de residir a París 1929-31 s’establí definitivament a São Paulo Molt dintre el dramatisme expressionista alemany, mostra uns personatges famèlics i trists amb línies anguloses i dures, amb influències cubistes, amb un color molt sord Els temes tractats són populars escenes rústiques i líriques del Brasil, la vida dels jueus a Europa Cal destacar, sobretot, la immensa composició del Vaixell dels emigrants i la sèrie dels Boscs 1950-55
timbal
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de percussió del tipus tambor amb dues membranes.
La caixa de ressonància és un cilindre de fusta de 30 a 50 cm de diàmetre, format per tres peces ajuntades per mitjà de dos cèrcols que fixen les pells en el cilindre mitjançant cordes que les tesen L’instrument, penjat obliquament al coll de l’executant, és percudit en la seva membrana superior, amb dues baquetes, una d’arrodonida, que produeix un so sord, i una altra de més lleugera, que en produeix un de feble
Vallathol Narāyāna Mēnōn
Literatura
Poeta indi en llengua malaialam.
El coneixement dels clàssics de la literatura sànscrita influí en la producció pròpia, especialment en el poema èpic Chitragoiam 1907 En Badhiravilapam ‘El plany d’un sord’, 1914 reflecteix el drama personal de la seva sordesa Altres reculls són Sahityamanjari 1917-50, Bandhanasthanaya Aniruddhan ‘Aniruddhan al calabós’, 1914 i Sishnayum makanum ‘Aprenent i fill’ 1941 La seva obra evolucionà visiblemnt tant pel que fa a l’expressió, en la qual adoptà progressivament metres i formes populars, com en el contingut, de compromís polític cada cop més accentuat
Gaspare Luigi Spontini
Música
Compositor italià.
Es destacà a la cort de Palerm, on succeí Cimarosa Passà a París, on, a fi de fer-se popular, abandonà l’estil napolità i imità Gluck L’èxit assolit amb l’obra mestra La vestale 1807 el consagrà, i fou protegit per Napoleó i Josefina Repetí l’èxit amb Fernand Cortez 1809, però no amb Olympia 1819, i passà, envoltat de prestigi, a la cort de Berlín, on també dirigí l’Òpera Procurà de germanitzar el seu estil amb Agnese di Hohenstaufen , 1829 però, perjudicat per l’èxit de Weber, perdé prestigi i el 1842 abandonà Alemanya i es retirà els darrers anys restà sord