Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
el Salvador de Godella
Santuari
Santuari del municipi de Godella (Horta del Nord), pròxim al nucli urbà, construït el 1720 (i restaurat posteriorment) en substitució d’un altre d’existent ja al s XVI (dedicat a la Purificació).
el Salvador
Santuari
Santuari del municipi d’Onda (Plana Baixa), situat a 371 m alt., a la zona muntanyosa al N de la vila, vora el límit amb el terme de Fanzara (Alt Millars).
El 1724 fou renovada la primitiva construcció medieval, per a la qual havia pintat una imatge del Salvador Joan de Joanes
Salvador

Barri del Pelourinho, a Salvador de Bahía
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’estat de Bahia, Brasil.
Situada a la badia de Todos los Santos, és formada per dos nuclis parallels la ciutat baixa i la ciutat alta, separades per un desnivell de 60 metres comunicades actualment per diversos funiculars, ascensors i rampes La ciutat baixa aplega les activitats portuàries i comercials exportació de tabac, cacau, cafè, cuirs, etc la ciutat alta, l’antic nucli urbà entorn de la catedral, és el centre administratiu Cap al S hi ha barris de luxe, i tot de construccions modernes van omplint les platges atlàntiques Rio Vermelho, Amaralina, Armação Té indústries tèxtils, del cuir i del tabac i refineries…
séquia de Salvadany
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de drenatge del Camp de Morvedre, dins el municipi de Sagunt, a la partida de l’Arrif, que arriba a la mar a través de l’estany de Puçol i de la gola de l’Estany.
Fou feta fer el 1303 per Jaume II de Catalunya-Aragó
marquesat de Saluzzo
Història
Marquesat creat al s XII al territori comprès entre el riu Po, els Alps i la Stura.
Provinent de la part de les possessions de Bonifaci, marquès del Vasto, heretada pel seu fill Manfred, el primer que prengué el títol de marquès fou el fill d’aquest, Manfred II 1175-1215 Manfred III 1215-44 esdevingué, en part, vassall de Savoia Al s XIV s’hi produïren diversos conflictes interns i invasions, però sota Tomàs III 1396-1416 destacà per la seva vida cultural Cobejat per Savoia, a la darreria del s XV s’alià amb França El 1549 passà al Delfinat i, més tard, a Savoia 1598
Saluzzo
Ciutat
Ciutat de la província de Cuneo, al Piemont, Itàlia.
Centre agrícola i comercial a l’alta plana piemontesa, als últims contraforts prealpins, que conserva el seu aspecte medieval Indústria de la fusta mobles i d’artesania Seu episcopal
la Salut de Terrades

La Salut de Terrades
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) del municipi de Terrades (Alt Empordà), als vessants septentrionals de la serra de Santa Magdalena, al N del terme.
Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc És molt visitat pels habitants de la comarca L’església fou reformada a la segona meitat del s XIX
la Salut

Santuari de la Mare de Déu de la Salut, a la serra de Sant Iscle de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Catalán
Santuari
Santuari situat al NE de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental), en lloc dominant, prop del nucli urbà, i que ha donat nom al barri del Poblenou de la Salut
, edificat sota seu.
Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des del 1696 El…
la Salut de Puigmadrona

La Salut de Puigmadrona
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) i antiga parròquia del municipi del Papiol (Baix Llobregat), situat al vessant meridional del puig Madrona.
la Salut
Barri
Barri obrer i perifèric de Badalona (Barcelonès), situat (44,50 ha) al nord-oest del centre urbà, del qual queda separat per l’autopista de Mataró, entre els antics veïnats de Llefià i Sistrells.
Té una densitat de 498,88 h/ha La parròquia és dedicada a la Mare de Déu de la Salut