Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
Salsomaggiore Terme
Ciutat
Ciutat de la província de Parma, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Important estació termal aigües iòdiques, a 835 m sobre el nivell del mar
Salso
Riu
Riu de Sicília, el més llarg de l’illa (111 km), que en l’antiguitat constituí la frontera entre la Sicília cartaginesa i la grega.
Neix als monts Madonie i desguassa a la mar de Sicília, al S de l’illa, a l’E de Licata
estany de Salses
Estany
Estany, el més septentrional i extens dels Països Catalans (del Rosselló), bé que parcialment occità.
És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido , recentment agençat amb vista al turisme Allí s’ha establert, a més d’una carretera excellent, la…
Castell de Salses

Aspecte del castell de Salses
Wolfgang Jung (CC BY-ND 2.0)
Castell
Castell situat al nord de la vila de Salses (Rosselló), al peu de les Corberes, que domina el camí secular que, al llarg de la costa mediterrània, comunica Catalunya amb Occitània, a molt poca distància del límit septentrional de Catalunya, a l’indret d’una antiga villa romana i d’un primitiu castell del segle XII.
Aquesta fortificació, que ja havia resistit un setge el 1438, fou arrasada el 1496, després d’un nou setge francès L’any següent fou iniciada la construcció del nou castell per ordre de Ferran II de Catalunya-Aragó en dirigí les obres l’enginyer castellà Ramírez, el qual, el 1503, ja abans d’acabar-les, feu possible, amb l’obertura d’una mina, utilitzada per primera vegada amb finalitats militars, l’aixecament d’un llarg i penós setge al qual havia sotmès la plaça l’exèrcit francès dirigit pel mariscal Rieux Les obres s’acabaren el 1505, però durant el regnat de…
Salses
Vista parcial de Salses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a l’extrem septentrional del Principat de Catalunya, al límit amb Occitània.
La meitat septentrional del terme és accidentada per l’extrem oriental de les Corberes 286 m alt a la serra de la Garriga la meitat meridional s’estén a la plana rossellonesa A llevant, pertany al terme un sector de l’estany de Salses, fins a l’illa de Vi La viticultura domina l’economia la vinya ocupa 1 431 ha 1 294 de les quals es destinen a la producció de vins dolços d’aperitiu o de postres Segueixen els arbres fruiters, especialment els albercoquers 110 ha i els presseguers 5 ha Les hortalisses cobreixen 51 ha 16 d’escaroles, 11 d’enciams, 9 de tomàquets, 7 de carxofes, 3 de coliflors, 2…
la Salsa

Sant Sadurní de la Salsa
© Fototeca.cat
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Bassella (Alt Urgell), situat a la dreta de la ribera Salada.
Formava una parròquia i era centrat per l’església parroquial Sant Sadurní i pel castell de la Salsa , esmentat l’any 1025 Al s XIX formà el municipi de la Salsa i Ogern , juntament amb les parròquies d’Ogern i de Saranyana
sa Salrossa
Partida
Venda situada a la part meridional de la platja d’en Bossa, dins el terme de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), enfront de la parròquia de Sant Francesc de Paula, prop de ses Salines; en aquest sector la platja rep el nom de platja de sa Salrossa.
Al S, a la part rocallosa, hi ha la torre de sa Salrossa
Salou
Colònia industrial
Antiga colònia tèxtil (Industrial Baurier SA) del municipi de les Masies de Roda (Osona).
L’empresa s’establí el 1852 a la vila de Roda i el 1862 es traslladà a l’indret actual, ocupat abans per la casa i molí de Salou, que li donà el nom Es troba a la dreta del Ter, a l’altra banda de l’Esquerda Prop de la fàbrica es construí la colònia per als treballadors El 1950 hi treballaven 730 obrers L’embassament del pantà de Sau, que cobreix part de la fàbrica, obligà al seu tancament
Salòria
Coma
Coma del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell).
És drenada pel torrent de Salòria , que neix entre el coll de Conflent prop del qual hi ha el refugi de Salòria i el pic de Salòria o d’Alius 2 789 m alt, al límit amb la vall Ferrera Pallars Sobirà, afluent, per la dreta, del riu d’Aós, a Aós