Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
el Realó
Partida
Partida del municipi de Picassent (Horta del Sud), al límit amb el terme d’Alcàsser, al N de la vila.
Hi ha un baixador del ferrocarril de València a Castelló de la Ribera
el Realenc de la Plana
Enclavament
Enclavament (4,87 km2) del municipi de Xàtiva (Costera), entre els de Montesa, l’Alcúdia de Crespins, Canals, Cerdà, Torrella de la Costera i Llanera de Ranes (Costera) i els d’Anna i Énguera (Canal de Navarrés).
pla del Realenc
Partida
Partida del municipi de Carcaixent (Ribera Alta), al N del terme, entre la vila i el riu dels Ullals.
el Realenc
Despoblat
Despoblat del municipi de Xàtiva (Costera), dins l’enclavament del Pinar dels Frares
.
el Realenc
Territori de la Ribera Alta, entre les elevacions que la separen de la Canal de Navarrés (vall del Xúquer) i la séquia reial del Xúquer.
Envoltat de termes de barons Tous, Guadassuar, Ressalany, Alberic, Antella, era de jurisdicció reial Constituí des del s XIX un enclavament 28,22 km 2 del municipi d’Alzira El 1965 el municipi de Tous obtingué en aquest enclavament la compensació territorial per la construcció del pantà de Tous
Los Realejos
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, que ocupa part de la falda nord del Teide.
Es constituí amb la fusió dels pobles El Realejo Alto i El Realejo Bajo Plàtans, tabac, moniatos, fruites Ramaderia bovina i de cabres
el Real de València
Arquitectura civil
Palau construït per Jaume II a l’Almúnia o parc que havia bastit ‘Abd al-‘Azīz ibn Abī ‘Amir al s. XI, a València, a l’esquerra del Túria i vora el raval de la Vilanova, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s’havia instal·lat el Cid.
El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú Constança, exemperadriu de Grècia —a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit—, hi sojornà sovint Pere el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348 Saquejat pels castellans de Pere el Cruel 1364, Pere el Cerimoniós —que no el volgué fortificar—, considerant-lo alberg delitós , el restaurà i millorà molt els seus jardins Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I, Alfons el…
Real de Montroi
Real de Montroi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans.
El terme s’estén a la dreta del riu Magre i és accidentat a l’W pels contraforts orientals de la serra d’El Caballón 518 m alt Drena també el territori la rambla d’Algodar Una tercera part del municipi és coberta per matollars i algunes petites pinedes Predominen els conreus de secà unes 2 000 ha vinya 450 ha, en part de raïm moscatell mistela i consum en fresc i en part per a vi —molt apreciat—, garrofers 500 ha, oliveres i ametllers El regadiu unes 200 ha aprofita l’aigua del riu a través de séquies i també l’aigua de pous i és destinat a hortalisses i tarongers Les activitats industrials…
el Real de Gandia
Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia, situat a la confluència del riu d’Alcoi i el riu de Vernissa.
El relleu pla i alluvial del sector oriental s’alça vers l’W accidentat pels vessants de la serra de la Falconera 364 m alt L’agricultura, base de l’economia 46% de la població activa, és predominantment de regadiu a través de la séquia de Vernissa i d’aigua de pous i es localitza a la part plana El principal conreu és el de tarongers 240 ha, seguit per les hortalisses tomàquets primerencs Al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers Hi ha rajoleries La població, que havia tingut un augment notable al s XIX i més lent al llarg del XX, a causa de l’esgotament de les…
necròpolis de son Real
Talaiot
Necròpolis
Jaciment arqueològic
Necròpolis d’època talaiòtica situada dins la possessió de son Real, prop de Can Picafort, al municipi de Santa Margalida (Mallorca).
És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals circulars, rectangulars, micronavetes, d’inhumació i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC Fou excavada 1957-69 per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant Els materials són al Museu d’Alcúdia