Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
el Ràfol de Salem
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al S de la comarca, estès a l’esquerra del riu de Micena i accidentat en el seu sector meridional pels darrers contraforts septentrionals de la serra de Benicadell.
L’agricultura ocupa la major part del terme, al sector pla hi predominen els conreus de secà oliveres, garrofers, presseguers, vinya i ametllers El regadiu es limita a 45 ha, que aprofiten l’aigua de fonts i són dedicades a hortalisses i arbres fruiters Hi ha fàbriques de rajoles La població ha mantingut al llarg dels s XIX i XX una estabilitat permanent El poble 381 h agl 2006, rafolins 295 m alt és a l’esquerra del riu de Micena L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels tingué fins el 1535 com a annexa la de Salem Lloc de moriscs 53 focs el 1609 de la fillola de Castelló de les…
el Ràfol d’Almúnia
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al Marquesat, als contraforts terminals de les serres prebètiques valencianes.
El territori s’allarga des del riu Girona, al S, fins a l’ombria de la serra de Segàrria pel coll del barranc de Ramon De les 207 ha de secà, un terç és destinat a l’ametller, i la resta a l’oliverar, garrofers i quelcom de vinya antigament de panses El regadiu 79 ha, que aprofita l’aigua de fonts i pous, és destinat als cítrics i hortalisses El règim predominant és el conreu directe La població és en recessió des del començament del s XX, però s’ha estabilitzat des del 1970 Hi ha una distribució de la població activa equilibrada El poble 368 h agl 2006, rafalencs 88 m alt és el centre de la…
el Ràfol d’Alfàndec
Despoblat
Despoblat del municipi de Tavernes de la Valldigna (Safor).
La seva església Santa Maria fou reedificada al s XVI Era de la jurisdicció de l’abat de Valldigna
el Ràfol
Despoblat
Despoblat del municipi de Castelló de la Ribera (Ribera Alta), a l’W del terme, al límit amb el de Beneixida.
Lloc de moriscs, tenia 61 focs el 1602
Raffadali
Ciutat
Ciutat de la província d’Agrigent, a l’illa de Sicília, Itàlia, situada en una posició prominent sobre la vall del Drago.
Fou fundada el 1523 pels Montaperto, que en feren un principat el 1650
Ràfels
Despoblat
Despoblat del municipi d’Esplucs, a la zona actualment aragonesa de l’esquerra del Cinca, a la Llitera, al S del poble.
Ràfels
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a l’esquerra del Tastavins (límit sud-oriental del terme), a la zona muntanyosa que separa les conques del Matarranya i del Guadalop (altituds màximes, 968 i 961 m al puig de Llobatera).
El sector forestal 2 700 ha és ocupat per pins, alzines i matollar Les terres de conreu 900 ha representen el 25,7% del total El regadiu, que aprofita l’aigua del Tastavins, es limita a unes 50 ha hortalisses, cereals, patates i oliveres El secà és destinat a oliveres, ametllers, cereals i vinya Hi ha bestiar oví, avicultura i apicultura Hom explotava 1970 jaciments d’argila refractària Les activitats industrials derivades de l’agricultura complementen l’economia La vila 328 h agl 1981 627 m alt és al peu d’un tossal 798 m alt on hi ha l’ermita de Sant Rafael El lloc pertangué a…
Rafelcofer
Municipi
Municipi de la Safor, a la plana al·luvial regada pel riu d’Alcoi.
Tot el territori, de poca extensió, és de regadiu 180 ha, que aprofita l’aigua del riu a través de la séquia comuna d’Oliva L’únic conreu important és el taronger, que ocupa com a monocultiu pràcticament tota l’horta Avui l’activitat econòmica es reparteix entre l’agricultura i els magatzems de preparació de fruita La població cresqué al llarg dels s XVIII i XIX amb la implantació del regadiu i l’expansió del tarongerar El poble 1 424 h agl 2006, coferers 34 m alt és al peu del puig de Rabat 176 m alt, termenal amb els municipis de la Font d’En Carròs i de l’Alqueria de la…