Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
Santa Creu de Lloriac
Parròquia
Antiga parròquia del municipi des Mercadal (Menorca), al N de la vila, a l’indret de les possessions de Santa Creu (i Santa Creveta) i Lloriac (Vell i Nou).
En el pariatge de 1301-11 fou creada la parròquia de Santa Creu de Lloriac, que fou traslladada al començament del segle XV a l’església de Sant Narcís des Mercadal, que n'era sufragània i que canvià l’advocació per la de Sant Martí
Mare de Déu del Carme
Ermita
Ermita del municipi d’Arsèguel (Alt Urgell), vora la carretera que porta al poble, abans d’arribar-hi.
La devoció és arrelada per ser la patrona dels traginers de sal De fet, seguint les ermites d’aquesta advocació, es pot refer el camí d’aquests traginers des de la Cerdanya, passant per la falda de la serra de Cadí, fins a Cardona
Joan Eixarc
Cristianisme
Eclesiàstic.
Professà, a Càller, a l’orde de Sant Agustí 1470 Reformà, entre altres, el seu convent de Càller i fundà, sota l’advocació del Socors, els de Palma Mallorca, València, Xàtiva, Llíria i Caudiel, amb tots els quals fou creada la província augustiniana de Sardenya
Pere Dorpa
Escultura
Escultor, probable deixeble de Damià Forment.
És autor d’una bona part de l’extraordinari retaule major de l’església arxiprestal de Sant Mateu del Maestrat vers el 1554, conservat només en part Hom li atribueix una escultura d' El Salvador , policromada per Joanes el 1555, a l’ermita d’aquesta advocació, a Onda
confraria major
Cristianisme
Confraria que té el privilegi d’agregar unes altres associacions posades sota la mateixa advocació; arxiconfraria.
eloi
Sant Eloi(1449), representació que féu Petrus Christus (1420?-1473) de sant Eloi (Metropolitan Museum of Art, Nova York)
© Corel Professional Photos
Història
Menestral de diferents oficis —especialment metal·lúrgics— associats en àmplies confraries sota l’advocació de sant Eloi.
Hi hagué confraries d’elois a Ripoll, Reus, Valls, Girona segle XV, Tarragona, Manresa 1379, Besalú, Camprodon, Cervera, Olot, Montblanc i Berga on comprenia gairebé tots els artesans A la ciutat de Mallorca la confraria tenia 600 collegiats a la fi del segle XVI A Barcelona tingué també especial importància la casa gremial era al carrer del Regomir, i la capella que tenien al convent del Carme posseïa un retaule de Jaume Huguet A València la confraria de Sant Eloi fou creada el 1298 per Jaume II Les confraries de Sant Eloi presentaven tres graus d’organització les que unien tots els oficis…
els Desemparats
La imatge de la Mare de Déu dels Desemparats
© Fototeca.cat
Advocació de la Mare de Déu, popular a la ciutat de València des del s. XV.
Originàriament, sembla vinculada a la creació pel frare mercedari Gilabert Jofré 1409 d’un hospital de folls, per ajudar el qual fou constituïda la Confraria de Santa Maria dels Innocents, Folls i Desemparats 1414 Aquesta confraria, a més d’atendre les necessitats de l’asil, s’ocupà particularment d’assistir els condemnats a mort i, en general, d’enterrar els difunts indigents o sense família ajusticiats, nàufrags, prostitutes, i també d’altres formes de beneficiència dotar donzelles òrfenes, etc Fins a la darreria del s XVI, celebrà, el dia de Sant Macià, una cerimònia religiosa que…
Teseu
Mitologia
Heroi mític grec, fill d’Egeu (possiblement una advocació àtica del déu Posidó) i d’Etra.
A setze anys emprengué un llarg viatge per arribar a Atenes, la ciutat paterna, durant el qual féu les primeres gestes destruint els monstres que sotjaven el camí Sortí d’Atenes per plantar cara al toro tramès per Posidó a devastar els camps després de vèncer-lo, s’encaminà cap a Creta amb els nois que hom oferia anualment al minotaure Reclòs dins el laberint, en sortí seguint un fil que li procurà Ariadna i occí el monstre Per ordre de Dionís abandonà Ariadna a l’illa de Naxos i, en arribar a Atenes, oblidà de canviar les veles negres per unes altres de blanques —senyal convingut per a…
la Gàrrola
Advocació (la Mare de Déu de la Gàrrola) de l’església parroquial de Bassella (Alt Urgell).
Sant Jaume de Treià
![](/sites/default/files/media/FOTO/A078223.jpg)
Vista parcial de les ruines de l’església de Sant Jaume de Treià
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi d’Argentona (Maresme), en part disseminat, a l’esquerra de la riera d’Argentona, al límit amb el terme de Mataró, al qual pertangué fins el 1840.
És esmentat ja el 1972 S'hi alcen les restes d’una església construïda al s IX, a l’indret d’una d’anterior, paleocristiana, amb afegits i reformes del s XVII ençà, que antigament es trobava sota l’advocació de sant Cugat i modernament sota la de sant Jaume