Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
pantotenat càlcic
Química
Medicina
Substància en forma de pólvores blanques, higroscòpica, inodora, amarga, soluble en l’aigua.
És termolàbil i un component del coenzim A Hom l’empra en neuritis, espasmes musculars, lupus, catarro respiratori, etc El més actiu és el derivat dextro
Toni Canet
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el director de cinema Antoni Pérez Canet.
Després de graduar-se en art dramàtic 1973, fundà la productora Doll d’Estels 1984, amb la qual realitzà documentals institucionals i espots publicitaris El 1988 rodà el seu primer llargmetratge, Amanece como puedas , premi a la millor pellícula de la VI Mostra de Cinema de Catalunya Treballà per a Canal 9, l’emissora de televisió de Radiotelevisió Valenciana RTVV, per al qual dirigí sèries documentals com Solfa íntima 1990, Crònica amarga 1991 i Viatjar sense bitllet 1998, així com la sèrie de ficció Benifotrem , la primera de producció pròpia de RTVV, emesa el 1995 També rodà…
Mariano José de Larra y Sánchez de Castro
Literatura
Crític i escriptor castellà.
Fill d’un afrancesat, s’educà en part a França Deixà inacabats els estudis de medicina i lleis, freqüentà les tertúlies literàries de Madrid i es dedicà a la literatura, la crítica i la política en el camp liberal Viatjà per Europa i, novament a la península Ibèrica, milità en el partit moderat El fracàs del seu matrimoni i diversos amors frustrats el portaren al suïcidi Escriví poesia i teatre Macías , 1837, drama romàntic, però és més interessant la seva activitat crítica escriví sèries de fullets com El pobrecito hablador , la publicació de la qual fou interrompuda per la censura política…
tereré
Alimentació
Beguda obtinguda per maceració en fred del mate, no tan amarga com la infusió en calent.
Albalat dels Tarongers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre.
S'estèn a totes dues vores del Palància A la banda dreta, el terme és relativament pla, mentre que a l’esquerra, s’enfila pel vessant septentrional de la serra de la Calderona el Garbí, 593 m alt, i el Xocainet, 437 m alt, són les elevacions més notables, i, fins i tot, ultrapassa aquesta serra i inclou les partides de Comediana i de l’Aigua Amarga, fins al cim del cabeç Bord, límit de l’Horta per la banda de muntanya A les terres més properes al riu, regades per la séquia major de Morvedre o d’Algar, administrada des de Sagunt, hom conrea tarongers, arbres fruiters i hortalisses…
Salvador Távora
Teatre
Cantaor i creador escènic andalús.
Fundador i director del grup La Cuadra de Sevilla 1971, amb què assumí una postura estètica i social contra la manipulació folklòrica de la cultura andalusa, de la qual el seu primer espectacle Quejío 1972 ja anuncià de manera rotunda, concepció avalada, a més, pel gran impacte que obtingué De les seves creacions posteriors destaquen Andalucía amarga 1979, Nanas de espinas 1982, Les Bacants 1987 d’Eurípides, Picasso andaluz 1992, Identidades 1994, Carmen 1996 i Don Juan en los ruedos 2000 Concebé aquests dos últims espectacles per a ésser representats en places de toros amb…
Córdoba
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió del Centre.
La capital és Córdoba Morfològicament s’hi delimiten dos sectors un de pla, a l’est i al sud, i un altre de muntanyós, a l’oest i al nord-oest, ocupat per la serralada de Córdoba El clima hi és temperat, de tendència a la continentalitat, amb temperatures mitjanes anuals entre els 19°C al nord i els 16°C al sud la pluviositat és d’uns 1 000 mm anuals, amb una distribució molt irregular més humit cap al sud i amb una estació seca de maig a setembre La província és drenada per nombrosos rius uns que davallen de la Sierra de Córdoba i es perden a l’àrea endorreica de Salinas Grandes, i uns…
Lluís Ferran de Pol
© Fototeca.cat
Literatura
Dret
Advocat i escriptor.
Es llicencià en dret a Barcelona 1933, i guanyà, amb Tríptic publicat el 1964, el premi de narracions Narcís Oller 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a França, on fou internat en un camp de concentració amb altres republicans Aviat marxà Mèxic, on residí uns vuit anys i es llicencià en lletres 1946 Treballà al diccionari enciclopèdic UTEHA i fou collaborador a la premsa mexicana, sobretot al diari Excelsior Durant un temps visqué en una comunitat indígena Fundà, amb amb Joan Sales, Raimon Galí i altres, les revistes en català Full Català i Quaderns de l’Exili , on reflectí el seu…
cirerer
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre…
hidroclorur de quinacrina
Farmàcia
Substància que es presenta com unes pólvores grogues, inodora, amarga, soluble en l’aigua, però poc en alcohol.
És emprada com a antimalàric i coneguda també com a atebrina i antimalarina