Resultats de la cerca
Es mostren 3545 resultats
anamorfosi
Botànica
Degeneració teratològi ca que arriba a fer gairebé irrecognoscible un vegetal.
caramull
Darrer complement, el grau més elevat al qual arriba alguna cosa, cim.
semifinalista
Persona, club, etc, que, en un matx, arriba a jugar les semifinals.
fi
Mort o estat darrer a què arriba algú en la seva existència.
llum indirecta
Electrònica i informàtica
Llum que arriba a l’objecte il·luminat després d’ésser difosa o reflectida.
daina
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels cèrvids, més petit que el cérvol, puix que a penes arriba al metre d’alçada i als 85 kg de pes, i del qual també es distingeix per les banyes, que són cilíndriques a la base i en forma de pala a l’extremitat.
La primitiva àrea de distribució comprenia les zones més desèrtiques de la regió mediterrània i l’Anatòlia, però després s’ha estès per unes altres regions europees És un animal típic dels boscs, tant de caducifolis com de perennifolis de coníferes o d’alzinar, i, contràriament a altres espècies de la mateixa família, no és gens esquerp, sinó de fàcil domesticació, i no és estrany de veure'l en parcs públics Les femelles i els individus joves viuen en grups, mentre que els mascles ho fan aïllats fins que arriba l’època de la reproducció, que s’apropen als ramats i comencen a…
vall de Benasc
© Jaume Ferrández
Capçalera de l’Éssera, a la Ribagorça, a l’extrem nord-oest dels Països Catalans, que arriba pel sud fins al congost del Ru o de Ventamillo.
A l’est limita amb la Vall d’Aran —separada pel massís de la Maladeta—, on hom arriba pel coll de la Picada 2463 m, pel coll dels Aranesos 2455 i per la collada de Tòro de Barrancs 2235, i amb la conca de la Noguera Ribagorçana, separada pels pics de Molleres 3015 m, de Margalida 3258 i de Vallhiverna 3067 A ponent la separen de la conca del Cinqueta la carena que culmina als massissos de Bagüenyola 3053 m i de Posets 3375, amb els colls de Saünc 1989 m i de Gistau 2572 Al nord limita amb les valls occitanes afluents de la Garona, separades pel Pirineu axial, que, amb altituds de…
malcuitor | malcuitora
Dit del llegum de mal coure, que no arriba mai a coure’s bé.
rebre
Sortir (a camí a un que arriba), per obsequiar-lo o fer-li festa.