Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
càlcul
Patologia humana
Concreció sòlida d’un volum i un aspecte variables, anomenada vulgarment pedra
, formada sobretot a expenses de les sals contingudes en els líquids de l’organisme, especialment la saliva, la bilis i l’orina.
Aquestes sals es dipositen al voltant d’un nucli, generalment proteic, bé que a vegades, com en els càlculs urinaris, pot ésser al voltant d’un cos estrany o bé es formen per la interacció de diversos factors, com l’estasi biliar o la inflamació o la discòlia, en les afeccions de les vies biliars Els càlculs salivals solen presentar-se a la glàndula submaxillar, i són constituïts per fosfat i carbonat càlcic en unió amb substàncies orgàniques Els càlculs biliars es desenvolupen molt més sovint a la bufeta biliar que no a les vies biliars poden ésser constituïts per…
manlleu
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic, gairebé sempre lèxic, que passa d’una llengua a una altra.
S'integra en la que el rep càmping de l’anglès, ‘forma de turisme que consisteix a sojornar en tendes de campanya o en cotxes proveïts de caravana’ o bé que, procedent d’un llenguatge comú vesícula biliar , per ‘bufeta del fel’
somatostatinoma
Patologia humana
Tumor endocrí, maligne en el 50% dels casos.
És localitzat en un 60% dels pacients als illots pancreàtics i la resta al tub digestiu estómac i budell prim, productor de l’hormona somatostatina en quantitats exagerades Aquesta hormona inhibeix la secreció de totes les hormones gastrointestinals i com a conseqüència provoca diabetis mellitus , esteatorrea, litiasi biliar, hipoclorhídria gàstrica i d’altres trastorns El tractament és quirúrgic
bilhàrzia
Zoologia
Gènere de platihelmints de la classe dels trematodes, d’uns 10 a 20 mm de llargada, de sexes separats, paràsits de la sang de l’home.
Els mascles allotgen les femelles, filiformes, en un solc de la cara ventral de llur cos Les femelles, una vegada fecundades, deixen els mascles i fan la posta al plexe de la vesícula biliar de l’home S haematobium , al plexe intestinal S mansoni , o als capillars del fetge S japonica Provoquen la malaltia anomenada esquistosomiasi
ostomia
Medicina
Intervenció quirúrgica que forma una obertura a l’exterior d’una estructura anatòmica.
És aplicable a estructures epitelials i tubulars que serveixen de pas bé al bol alimentari, en cas del tub digestiu, bé a un fluid orgànic en cas de les vies urinàries o de l’arbre biliar Està indicada en cas d’obstrucció del pas més avall del lloc on es fa l’ostomia, quan no hi ha una altra manera de tractar-ho Pel que fa al tub digestiu, la gastrostomia i la jenunostomia poden estar indicades per a alimentar el pacient a través de l’obertura
anaplasmosi
Veterinària
Infecció per rickèttsies del gènere Anaplasma, pròpia dels bovins dels països càlids.
Els paràsits resideixen a la melsa, al fetge, i a la vesícula biliar comporta, sovint, icterícia i anèmia Són observades diferents formes de la malaltia lleu, sobreaguda, aguda i crònica La forma lleu ataca els vedells i es manifesta amb tristesa, desgana, restrenyiment, aflaquiment i fluix mucopurulent dels ulls i el nas, que desapareix al cap de pocs dies La forma sobreaguda es presenta a les vaques lleteres El tractament d’aquesta malaltia es limita a repòs absolut i a l’administració de tònics generals
fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…
alcalosi metabòlica
Patologia humana
Alcalosi caracteritzada per la presència d’un excés de bases o per la pèrdua d’ions hidrogen.
És bastant freqüent Les causes que poden conduir a una situació d’aquest tipus són diverses pèrdua de grans quantitats de suc gàstric en operats d’estenosi pilòrica o d’una afecció biliar alcalosi hipoclorèmica i alcalosi hipopotassèmica, administració de diürètics mercurials o del tipus de la clorotiazida, tractament amb grans quantitats de bicarbonat i llet, etc Els signes característics són la bradipnea, l’apatia, les convulsions i les alteracions electrocardiogràfiques típiques de la hipopotassèmia El tractament consisteix en l’administració de solucions aportadores d’anions…