Resultats de la cerca

Exponent màxim del cinema social dels anys vint i trenta, destaca sobretot pel to grandiós amb què sabé dotar els seus films, sovint dramàtiques epopeies sobre l’aventura humana i el seu destí De la seva obra, desigual, cal destacar The Big Parade 1925, The Crowd 1928, Hallelujah 1929, Billy the Kid 1930, Our Daily Bread 1934, Duel in the Sun 1946, The Fountainhead 1949, War and Peace 1956 i Solomon and the Queen of Sheba 1959

Lloc d’internament preventiu amb la finalitat de classificar els detinguts en virtut la seva adhesió al nou règim i decidir-ne el seu destí Estigué operatiu els primers mesos de l’ocupació franquista de Barcelona gener del 1939 — primavera del 1940, i es calcula que en els moments de major ingrés de presoners, la població penal podria haver estat de 15000 persones El seu emplaçament es correspon actualment amb l’edifici de Llevant del Campus Mundet, a la Vall d’Hebron

El 1917 fou cofundadora del grup literari “Siuru” Membre honorari del PEN-Club des del 1931, el 1944 s’exilià a Suècia El 1917 publicà Sonetid ‘Sonets’, primer recull de poemes, de to melangiós i intimista Posteriorment, amb Haal varjust ‘Veus de l’ombra’, 1927, Kiri sudamelt ‘Una pedra treta del cor’, 1935 i Onnevarjutus ‘Eclipsi de la sort’, 1929 evolucionà cap a l’expressionisme i manifestà preocupacions d’ordre filosòfic i existencial, i una amarga reflexió sobre el destí del seu país

Com a projecte diví sobre l’univers i la història, la providència inclou el destí salvífic de la humanitat, en ordre al qual tot és determinat, bé que en aquest el seu sentit darrer resta per a l’home en el misteri i, per això mateix, com a no manipulable Aquest doble caràcter i el perill del seu oblit es palesen en el problema de la predestinació, les interpretacions fatalistes de la qual no són sinó reflex de la que pot ésser interpretació incorrecta del providencialisme

Publicà contes, poemes i vodevils Akt'or, ‘L’actor’, 1841 Peterburgskij rostovščik, 'L’usurer de Peterburg’, 1844 El trist destí dels pobres de la capital fou el tema de la seva prosa Peterburgskie ugly ‘Racons de Peterburg’, 1845 En 1845-46 edità Fiziologija Peterburga ‘Fisiologia de Peterburg’, recull d’obres d’escriptors gogolians La seva poesia s’enriquí amb l’esperit progressista de l’època N'esčastnye , ‘Els desgraciats’, 1856 Fundà Sovremennik ‘El contemporani’ i influí poderosament en la poesia russa i en la soviètica en general

Estudià a Canterbury, Cambridge i Pàdua Es féu famós amb el llibre Exercitatio anatomica de motu cordis et sanguinis in animalibus Frankfurt, 1628, on descriví per primera vegada la circulació major de la sang Carles I el nomenà metge de la cambra reial i l’uní al seu destí atzarós fins que, el 1646, Harvey pogué tornar a Londres El 1651 publicà el resultat de les seves investigacions embriològiques, Exercitationes de generatione animalium Malgrat les aportacions anteriors de Servet i Cesalpino, hom li reconeix la prioritat en el descobriment del moviment circular de la sang

De la seva obra, sovint sobre homes i paisatges de Transsilvània, on residí quasi sempre, cal destacar sobretot les novelles Ábel a rengetegben ‘Abel a la selva’, 1932, Ábel az országban ‘Abel al país’, 1933 i Ábel Amerikában ‘Abel a Amèrica’, 1934, i els contes recollits al volum Világ és holdvilág ‘Món i clar de lluna’, 1958 La seva última novella, Szirom és Boly ‘En Pètal i l’Estol’, 1960 se centra en el destí dels hongaresos de Bucovina traslladats a l’oest d’Hongria durant la Segona Guerra Mundial

Diversament interpretada, en l’escolàstica, tant a partir d’una presciència o d’una ciència mitjana presciència, com a partir d’una premoció física o d’un concurs simultani premoció, la predeterminació és un postulat especulatiu conseqüent amb la concepció cristiana de Déu com a senyor absolut i de la gràcia com a do gratuït i transcendent la salvació no és obra de l’home tanmateix, alhora que defuig l’extrem pelagianista, mai no deixa del tot resolts els greus problemes de la llibertat de l’home i de la darrera responsabilitat d’aquest en la decisió del seu propi destí…

Entre aquests aspectes econòmics hi ha l’aprovació dels pressupostos de l’estat amb totes aquelles partides que tenen com a destí la despesa militar del manteniment de les forces armades les contribucions a organismes militars internacionals com ara l’OTAN o les missions de pau de les Nacions Unides o acords internacionals de desarmament les inversions en el desenvolupament, installacions o infraestructures militars o la compra d’armes la indústria militar la recerca i desenvolupament R + D de noves armes el comerç i exportació d’armes, i el finançament d’indústries i…