Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
Saltor
Parròquia
Antiga parròquia rural (Sant Julià de Saltor) del municipi d’Ogassa (Ripollès), situada al vessant sud del puig de Sant Amanç.
El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll L’església, que guarda la nau del s XI sense l’absis primitiu, és unida a la rectoria El 1686 la parròquia era regida pel domer de Sant Pere de Ripoll En depenia Vidabona Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc
Sant Martí d’Ogassa

Vista de l'església de Sant Martí d'Ogassa
© JoMV
Caseria
Caseria disseminada del municipi d’Ogassa (Ripollès), al sector oest del terme, als vessants meridionals de la serra Cavallera.
el Riberal
Caseria
Caseria del municipi de Molló (Ripollès), a l’aiguabarreig del Ritort amb el torrent de la Ginestosa.
Joan Illas i Vidal
Economia
Història del dret
Literatura catalana
Teatre
Periodisme
Advocat, economista, dramaturg, narrador i assagista en llengua castellana i poeta.
Estudià dret Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç, i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries Proteccionista convençut, defensà també la desamortització Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, feu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista Collaborà, entre altres periòdics, en El Imparcial , El Vapor i Diario de Barcelona —en què ressenyà elogiosament Lo Gaiter del Llobregat — , i El Barcelonés —on signava amb el pseudònim Berenguer…
,
la Móra

Primer pla de l’església de Sant Cebrià de la Mora (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), situat al sector septentrional del pla de la Calma.
Edifici romànic del segle XII, d’una nau amb absis llis, de pedra rogenca, a la qual es van afegir vers el 1580 dues capelles laterals que li donen ara una planta de creu llatina El 1722 es construí la nova portalada de ponent i vers el 1799 s'aixecà un campanar, semblant a les torres de defensa de les antigues masies És esmentada per primera vegada el 1099
patriarcat de Moscou
Església
Dignitat i jurisdicció territorial del cap espiritual de l’Església russa.
La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’elecció d’un…