Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
Sant Miquel
Caseria
Antiga caseria del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), al voltant de l’església de Sant Miquel.
Situada vora la Noguera Pallaresa, fou inundada pel pantà de Sant Antoni vers el 1918 Fins el 1969 pertanyia al poble d’Aramunt L’hivern del 1945, en una gran davallada del nivell de les aigües del pantà, es descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada Es trobaren dos tipus diferents de sepultures, unes de constituïdes per una excavació rectangular revestida lateralment per pedres treballades rectangulars, alguna de pavimentada amb lloses tosques del país i d’altres amb morter de calç, i les altres, de més pobres, formades per lloses i teules, molt…
Sant Miquel de les Masies
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al S del poble, al vessant d’un tossal que domina, a la dreta del Segre, la seva confluència amb el riu de Sallent.
D’origen romànic, consta d’una nau capçada per un bell absis amb arcuacions i bandes llombardes Al maig s’hi celebra un aplec, amb danses populars
Sant Miquel
Església
Església del municipi de Cabrera d’Anoia, situada prop del llogaret del Badorc, a la dreta de l’Anoia, al S del congost de Capellades.
És anomenada Sant Miquel del Badorc , tot i que el riu la separa d’aquest poble del municipi de Piera El 1186 pertanyia al monestir de Sant Cugat El 1581 depenia de Sant Bartomeu de Vallbona ara depèn de la parròquia de Cabrera
mas de Sant Miquel
Església
Masia, església i antic terme del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), al N d’Artedó, prop del torrent de Calabret, a 930 m alt..
La capella, d’origen romànic i refeta posteriorment, està adossada al mas Havia format part de l’antic terme de Cerc
Sant Julià de Vilacorba
Església
Antiga església parroquial del municipi de les Llosses (Ripollès), situada prop de l’antic mas Moreta.
Existia ja el 1014 Perdé la majoria dels seus antics masos al segle XIV i es convertí en una sufragània de Sant Vicenç de Palmerola Hom l’ha confosa sovint amb Sant Julià de Cosp antiga sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, també del municipi de les Llosses
Sant Julià de Raó
Església
Església romànica (segle XII) del municipi de Vilanova de Raó (Rosselló), a l’E del poble, vora la carretera de Perpinyà a Brullà, a l’indret de l’actual cementiri.
Sant Julià de Cosp
Església
Antiga església sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, del municipi de les Llosses (Ripollès).
El lloc és esmentat ja l’any 905 L’església, un petit edifici romànic ara sense culte, existia ja el 1140 En tenien cura els masos de Cosp , Lloberes i Camprubí, de Castell de l’Areny La seva demarcació, dita de Cosp, forma un apèndix del municipi de les Llosses entre els de Sant Jaume de Frontanyà i Castell d’Areny Berguedà Sovint ha estat confosa, equivocadament, amb amb Sant Julià de Palmerola o de Vilacorba , també del municipi de Les Llosses
Sant Julià de Montjuïc
Església
Antiga església del municipi de Barcelona, existent ja el 986, a mitja muntanya de Montjuïc, que al segle XI era ja una de les parròquies del territori de Barcelona.
El 1323 conservava encara la seva jurisdicció parroquial dins la qual hi havia el cementiri jueu de Montjuïc i les capelles de Sant Bertran i Santa Madrona, però al segle XV el seu antic terme era repartit entre les parròquies urbanes de Sant Just i del Pi, situació que persistí fins al segle XIX
Cosp
Masia
Masia del terme municipal de les Lloses (Ripollès), al voltant de la qual es formà el veïnat del Clot de Cosp i l'església de Sant Julià de Cosp.
Tordera
La plaça Nova de Tordera i l’església parroquial de Sant Esteve
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb la Selva, estès a la vall baixa de la Tordera.
Situació i presentació Limita amb els termes selvatans de Blanes E, Lloret de Mar NE, Maçanet de la Selva i Fogars de Tordera N, amb Sant Celoni W, del Vallès Oriental, i amb Sant Cebrià de Vallalta SW, Pineda i Santa Susanna S i Palafolls SE, del Maresme El territori a la dreta de la Tordera és accidentat pels vessants orientals del massís de Montnegre, amb els cims del turó de Ca n’Alomar 701 m, limítrof amb Sant Cebrià de Vallalta i Sant Celoni, i el turó de la Grimola 664 m, el puig d’Hortsavinyà 572 m i el puig de Caselles 672 m, també…