Situada vora la Noguera Pallaresa, fou inundada pel pantà de Sant Antoni vers el 1918. Fins el 1969 pertanyia al poble d’Aramunt.
L’hivern del 1945, en una gran davallada del nivell de les aigües del pantà, es descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada. Es trobaren dos tipus diferents de sepultures, unes de constituïdes per una excavació rectangular revestida lateralment per pedres treballades rectangulars, alguna de pavimentada amb lloses tosques del país i d’altres amb morter de calç, i les altres, de més pobres, formades per lloses i teules, molt destruïdes. Sobretot a causa dels fragments de teula plana es pensà en una necròpoli paleocristiana a l’entorn d’una església, si bé cal ampliar la cronologia del conjunt a l’època visigòtica i altmedieval. El lloc, doncs, a la cruïlla de dos importants camins medievals, sembla haver estat un nucli de poblament antic, segurament romà.