Resultats de la cerca

Fou regidor per Acció Catalana Considerat un poeta menor dins l'escola noucentista, publicà A la vora del camí 1923, que a l’època va ser qualificat d’impressionista, i La quietud del pendís 1926, poesia catòlica que pren com a fil conductor un dia de camí per la natura, metàfora de la vida que en caure la nit acaba donant pas a «una altra nova vida» El volum duu un pòrtic de Tomàs Garcés, poeta amb l’obra del qual té moltes similituds El volum dels Jocs Florals de Barcelona del 1975 publicà els seus Poemes de la llum a l’exili , de llenguatge més abstracte i menys musical

S’establí a Igualada Estrenà i publicà un gran nombre d’obres teatrals, com La cançó trista 1912, La serp de foc , drama líric amb música d’A Porredon 1926, Lluita de cors 1927, Marcel 1932, El sacrifici 1933, entre d'altres

S’inicià a Perpinyà i passà a París 1881, on es formà, a l’École des Beaux-Arts, com a pintor 1885-86, amb Cabanel, Gérôme i Jean-Paul Laurens Amic de Vuillard, Maurice Denis, Ranson, Bonnard i KX Roussel, formà part del grup dels Nabís obres seves d’aquest període, influït per l’Art Nouveau, Puvis de Chavannes, Cézanne i, sobretot Gauguin, són Les bugaderes 1893 Lausana, coll Josefowitz i La dona de l’ombrella 1896 París, Musée National d’Art Moderne Seguint l’esperit de les Arts and Crafts, practicà la tapisseria i obrí, a Banyuls, un taller on ell mateix fabricava els tints amb plantes…

Començà d’adolescent una trajectòria d’actriu i cantant Descoberta per Charles Laughton , que li donà el nom artístic pel qual és coneguda, el 1939 actuà al seu costat a Jamaica Inn , dirigida per Alfred Hitchcock El mateix any anà a Hollywood, on amb Laughton coprotagonitzà  The Hunchback of Notre Dame a les ordres de William Dieterle, i que fou el seu primer gran èxit, consolidat més endavant amb els films  How Green Was My Valley 1941, Rio Grande 1950 i The Quiet Man 1952, de John Ford, en els dos darrers dels quals fou molt celebrada la seva actuació amb John Wayne Títols notables també…

Nebot d’ Aristides Maillol , residí durant la joventut a Banyuls de la Marenda S’installà a París, el 1889, i feu la seva primera exposició el 1904 Pintava balladores i paisatges sobris i decoratius, i feu gravats per a diverses revistes parisenques Amb el seu oncle, a Marly-le-Roy, volia retrobar el secret dels antics fabricants de paper per a gravat, i acabà posant, a Le Mans, una fàbrica de paper de Montval Era societari del Salon d’Automne

Collaborà assíduament a El Mercantil Valenciano  i a la premsa de Madrid Fou membre de Lo Rat Penat Escriví alguns poemes en català 1877-88 i nombroses peces teatrals, entre les quals destaquen Un francès en Almàssera 1877, Fer les cartes 1881, Bou-Amema 1881, L’hermanico 1881 i Mister Puff 1884

Fill d’ Aristides Maillol Exposà a París el 1924, a Berlín el 1928 i a Zúric el 1929 Feia nus, escenes d’esport, balladores i retrats Era societari del Salon d’Automne

Nasqué d’una terracota el 1900 i fou realitzada l’any següent Ha estat definida com a “dona asseguda, equilibrada, arcaica, d’una plenitud somàtica i d’una pau mental perfecta” N’hi ha diverses versions en marbre, al jardí de les Tulleries de París, de pedra, a Winterthur, i de bronze, a la casa de la vila de Perpinyà També hi ha la versió de bronze sobre la tomba de l’artista a la seva casa nadiua de Banyuls de la Marenda Encara s’hi nota una influència de Rodin, però ja indica el retorn de Maillol a les constants d’un art mediterrani

Fundat el 1093, restà secularitzat durant uns quants segles, i hi fou renovada la vida monàstica a la fi del segle XIX L’església segle XII és un dels exemplars romànics més notables de la Renània Centre cultural i monàstic molt important, amb les seves publicacions sobretot l’ Archiv für Liturgiewissenschaft  i la sèrie de reproduccions d' Ars Liturgica i l’acció dels seus homes Herwegen, Casel, Heiming, Bomm, etc, ha tingut un paper molt gran en la renovació litúrgica, fins i tot amb influència fora de les fronteres alemanyes

L’edifici És una església molt reformada i de notables proporcions De nau única capçada a l’est per un absis trapezial, que actualment fa les funcions de sagristia, bastit amb els carreus d’un altre de semicircular que va ser enderrocat La nau té la volta de canó de mig punt, de perfil una mica apuntat, dividida en quatre trams per arcs torals Al mur nord, prop de la capçalera, se situa el campanar Consisteix en una torre de planta quadrada i s’estructura en cinc pisos, diferenciats seguint els esquemes decoratius dels campanars de les esglésies de la vall, és a dir, amb arquets cecs sota…