Resultats de la cerca

Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional de la comarca, limitant amb els municipis de Marçà N, els Guiamets W, Colldejou NE i Tivissa S, aquests dos últims termes pertanyents al Baix Camp i Ribera d’Ebre respectivament És en una vall encerclada per la serra de l’Espasa, al NW, les de la Picotxa i Montalt al S i els cingles del Tortó a llevant Al sector de migdia i llevant el terme queda tancat per relleus superiors als 750 m Altres pics destacats són, al sector SW, el Pinar dels Frares i la Picotxa Diversos barrancs drenen el terme els més importants són els de Pedrenyeres, de…

Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre i molt proper a les Garrigues Limita amb Margalef E, Cabassers S, la Palma d’Ebre W i Flix N, aquests dos últims municipis pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre És situat a la vall del riu de Montsant, el qual separa els darrers contraforts occidentals de la serra de la Llena, al N del territori 589 m a les Costeres, 511 m al Còdol, al límit amb Margalef 469 m a la Costa, dominant el poble de la Bisbal, dels vessants també més occidentals de la serra de Montsant 617 m a la serra…

Germà de Josep de Manjarrés Estudià a les classes de la Junta de Comerç Fou un dels membres de la primera promoció d’enginyers industrials En 1856-60 fou catedràtic de química general de l’Escuela Industrial de Sevilla, on fou més tard catedràtic de química orgànica 1860-66 i director 1863-66, càrrec que exercí des del 1868 a l’Escola Industrial de Barcelona Installà l’Escola d’Enginyers a la Universitat de Barcelona 1871, on creà un museu mineralògic El 1873 fou nomenat director de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i el 1891 tornà a Sevilla, com a catedràtic de la facultat de ciències…

És emplaçat a 815 m d’altitud, sobre el coll d’Albarca 774 m alt, unió del Montsant amb les muntanyes de Prades i pas de la carretera de Reus a les Garrigues, on embranca amb la que s’adreça a Prades A l’època musulmana hi havia hagut un castell la serra del Montsant era coneguda amb el nom de muntanyes d’Albarca fins poc després de la conquesta cristiana del segle XII Al llarg del segle XX patí un important procés de despoblament, i passà dels 205 h el 1900 als 3, el 1982

L’església parroquial de Vilafreser © JoMV L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní El lloc, esmentat el 1017, formà part del comtat de Girona i fou del monestir de Banyoles

L’església parroquial és dedicada a santa Maria d’origen romànic, fou reedificada al s XVII El lloc, esmentat el 1098 dins el comtat de Girona, després formà part de la baronia de Vilademuls

Situació i presentació El municipi de Campdevànol limita al N amb Campelles i Ribes de Freser, al NE amb Ogassa, al SE ho fa amb Ripoll i al S i SW amb les Llosses La part occidental limita amb Gombrèn, en la seva major part a la dreta del Freser, i comprèn en aquest sector la vall baixa del Riu Merdàs, afluent del Freser, entre els contraforts orientals de la serra de Mogrony i el sector muntanyós de Sant Pere d’Auira al N i els vessants NE de la serra de Sant Marc d’Estiula al S al sector de l’esquerra del Freser comprèn l’antiga demarcació de Sant Martí d’Armàncies, fins al típic pont de…

Situació i presentació El terme de Vinebre, d’una extensió de 26,44 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i s’estén per una estreta franja a l’esquerra de l’Ebre, al qual només arriba a tocar a l’extrem de migdia Vinebre limita pel SW i per ponent amb Ascó, per tramuntana amb Flix i la Palma d’Ebre, a llevant amb la Torre de l’Espanyol i al SE amb Garcia Al NE confronta amb Cabassers, de la comarca del Priorat El sector de ponent de la població comprès entre la vila i l’Ebre, s’anomena les Illes o la plana de Vinebre, però correspon en gran part al municipi d’Ascó és un…

Situació i presentació El municipi de la Torre de l’Espanyol, de 27,9 km 2 , és situat a la part septentrional de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre i aigua amunt del pas de l’Ase A llevant limita amb els termes de Cabassers NE, la Figuera i el Molar SE, tots tres de la comarca del Priorat Al S el termenal separa el municipi del de Garcia i a ponent i tramuntana hi ha la divisòria amb Vinebre A la part més occidental el terreny és planer, però la resta, especialment al SE, és força accidentada pels vessants septentrionals de la serra del Tormo 523 m, la carena de la qual fa de divisòria amb…