Resultats de la cerca
Es mostren 320120 resultats
Apol·lodor de Damasc
Arquitectura
Arquitecte que bastí el fòrum de Marc Ulpi Trajà
, a Roma.
Hom li atribueix també, entre altres obres, el pont sobre el Danubi, reproduït a la columna de Trajà i a l’arc de Trajà a Ancona
Apol·lodor d’Atenes
Lingüística i sociolingüística
Filòleg de l’escola alexandrina, deixeble directe d’Aristarc.
Deixà Alexandria vers l’any 146 aC i passà potser a Pèrgam i després a Atenes, on morí en una data ignorada Autor de tractats sobre cronologia, mitografia, geografia, teologia i gramàtica Etimologies La tradició li atribuí erròniament l’obra Biblioteca Pseudo-Apollodor
Apol·linar de Ravenna
Cristianisme
Primer bisbe de Ravenna.
Pere Crisòleg 432-452 l’anomenà màrtir La seva veneració fou exaltada especialment per l’emperador Justinià, davant Roma i la veneració de sant Pere, i restà ben palesa amb les dues basíliques a ell dedicades aquesta mateixa exaltació portà a la redacció, al segle VII, de la Passio sancti Apollinaris , totalment apòcrifa La seva festa se celebra el 23 de juliol
Apol·linar de Laodicea
Cristianisme
Bisbe de Laodicea.
Autor de diverses obres de teologia, sobretot de cristologia S'oposà tenaçment a l’arrianisme tot afirmant la divinitat de Crist Havent donat per suposada la tricotomia antropològica cos, ànima, esperit, ensenyà que en Crist aquest tercer element no existia, sinó que era substituït pel logos diví Se'n seguia que en Crist no hi havia la natura humana completa La seva doctrina cristològica fou condemnada explícitament per dos sínodes romans i, finalment, pel Concili de Constantinoble 381 Ell i els seus seguidors se separaren de l’Església
Apol·linar d’Alexandria
Retòrica
Retòric cristià.
Pare d’Apollinar de Laodicea, ja gran, fou ordenat sacerdot Quan l’emperador Julià l’Apòstata prohibí als cristians l’ensenyament de les obres clàssiques, escriví per substituir-les, ajudat pel seu fill, llibres de gramàtica i d’història, poesies, tragèdies i comèdies imitades d’Eurípides i Menandre, etc, de valor literari mediocre, però de notable interès històric
Guillaume Apollinaire
Literatura francesa
Nom emprat pel poeta avantguardista francès Wilhelm-Albert-Wladimir-Apollinaris Kostrowitzky.
Fill natural d’un noble italià i d’una polonesa, cursà estudis incomplets a causa de la vida atzarosa i viatgera de la seva mare, amb la qual, el 1899, s’installà a París El 1903 fundà la revista Le Festin d’Esope , on publicà les primeres proses de L’enchanteur pourrissant 1909 El 1904 conegué Picasso i Max Jacob a través dels seus amors amb Marie Laurencin s’integrà al món artístic El 1909 rebé l’encàrrec de dirigir dues colleccions de texts satírics i llibertins — ocupació que mantingué fins a la fi de la seva vida — , on reedità Sade, en aquells moments completament oblidat Publicà…
Pere Apià
Astronomia
Cartografia
Geografia
Nom humanístic del cartògraf, cosmògraf i astrònom alemany Peter Bennewitz o Bienewitz, que estudià a Viena i fou professor a Ingolstadt.
Es dedicà sobretot a l’astronomia, perfeccionà alguns instruments i proposà la determinació de les longituds mitjançant les distàncies lunars Publicà el Cosmographicus liber o Cosmographie 1524, de base ptolemaica, que conté alguns dels primers mapes coneguts d’Amèrica Publicà també l' Astronomicum Caesarium 1540, amb observacions del cometa del 1531, posteriorment anomenat cometa de Halley
Apià
Historiografia
Historiador grec que visqué a Roma en temps d’Adrià i d’Antoní Pius.
Escriví una Història romana , en grec, enfocada des del punt de vista de les conquestes, i per països
Apel·les
Pintura
Pintor grec, el més famós de tots els pintors de l’època clàssica, del qual hom sap molt poc perquè tots els seus originals s’han perdut.
N'han servat el record les descripcions d’autors antics i algunes còpies pompeianes Excellí en els efectes de color Retratà Alexandre el Gran, i la seva composició La calúmnia , descrita per Llucià, fou interpretada per Botticelli
Karl-Otto Apel
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a la Universitat de Frankfurt del Main A partir de l' a priori de la ‘comunitat de comunicació’, i de la filosofia del llenguatge de Wittgenstein, elaborà una síntesi filosòfica — Transformation der Philosophie 1973— amb les aportacions de la fenomenologia, l’existencialisme i l’hermenèutica