Resultats de la cerca

Les enquestes foren fetes entre el 1912 i el 1921 La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials Però les enquestes dutes a terme per A Pladevall han fet possible l’acabament de l’obra 1962-64 Té el mèrit d’haver estat el primer atles lingüístic de la península Ibèrica Els criteris aplicats són investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l’àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels materials per ordre…

Situació i presentació Confronta a migdia amb Granollers, ciutat amb la qual forma gairebé un continu urbà A l’W i al SW el terme limita amb Lliçà de Munt i a l’W també amb Santa Eulàlia de Ronçana, mentre que al N ho fa amb l’Ametlla del Vallès i les Franqueses del Vallès i a l’E altra vegada amb les Franqueses, mitjançant un tram del riu Congost El territori és bastant planer i només accidentat per les elevacions de Bellulla a ponent, de modelat suau La morfologia urbana d’aquest municipi fa que l’estudi de les seves unitats de població esdevingui força complex El poble de Canovelles és,…

Situació i presentació Està situat al sector central de la comarca, als contraforts sud-occidentals del Montseny i ja en contacte amb la plana vallesana Limita amb els municipis de Montseny N, Tagamanent, el Figueró i Montmany i la Garriga W, les Franqueses del Vallès i Cardedeu S, Sant Antoni de Vilamajor SE i Sant Pere de Vilamajor W El terme s’estén pels vessants meridionals del Montseny pla de la Calma al sector N, amb el turó de Pi Novell 1272 m d’altitud i Roca-sentella 1000 m, i per la plana vallesana al sector S, amb altures que no superen els 300 m Prop dels dos terços del terme…

Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Celoni S, Gualba E i Fogars de Montclús W i N La seva demarcació s’estén en pendent de S a N amb una altura mínima de 200 m i màxima de 800 m al seu extrem més septentrional És ondulat en la seva part central per turons de relleu suau, com Puig Morell 318 m d’altitud, la serra d’en Mates 330 m o el turó de Can Zidro 390 m Hi dominen els boscos d’alzines sureres, castanyers, matollar i com el mateix nom del poble indica, pins Els diferents rierals o torrents s’apleguen a la riera de Campins, que fora el terme pren el nom de riera de Pertegàs…

Actualment exerceix les funcions de cap municipal Aglutina la gran allau immigratòria que es produí dels anys seixanta ençà

Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, entre el 1611 i el 1835 La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i collocada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936