Resultats de la cerca

Successor de Demetri II, continuà la política del seu oncle i derrotà definitivament Esparta, en la batalla de Sellàsia 222 aC Morí de sobte l’any següent

Net d’Antígon Monòftalmos i fill de Demetri I Fundà una dinastia que es mantingué durant un segle en el domini de Macedònia Vencé Pirros de l’Epir quan tornava d’Itàlia També s’hagué de defensar d’una guerra organitzada per Ptolemeu II, que tenia por del poder que havia aconseguit Morí molt vell, després de portar a terme una gran obra cultural a Macedònia

Pren aquest sobrenom del retaule de la Mare de Déu de l’Escala que es conserva al monestir de Banyoles Incorporat a l’escola de Girona, el seu estil demostra una gran mestria per l’expressió dels rostres, per les actituds dels personatges i per la delicadesa amb què els tracta

Ingressà al monestir de Santa Clara de la Passió a Perpinyà l’any 1621, d’on fou elegida abadessa el 1645 Conquerit el Rosselló pels francesos, el nou governador l’envià a l’exili juntament amb altres dinou religioses seves 1652 Visqué exiliada durant vuit anys al convent de Santa Elisabet de Barcelona retornà a Perpinyà al maig del 1660 a petició de la nova abadessa i amb la intervenció d’Alexandre VII Novament elegida abadessa el 1667, el seu abadiat tingué noves dificultats atès que el monestir s’havia sostret de la jurisdicció dels religiosos de l’observança per sotmetre's a la del bisbe

Propietari i director del Collegi Antiga, un dels més prestigiosos centres d’ensenyament de Barcelona els primers anys de la Restauració, hi formà una notable collecció d’animals, que el 1882 passà a constituir una de les bases de les colleccions zoològiques del Museu Martorell de Barcelona Collaborà amb JMBofill i Pichot en la publicació del catàleg d’himenòpters de Catalunya

Hom no coneix gairebé res de la seva vida i sovint ha estat confós amb l’orador, però a diferència d’aquest era de conviccions democràtiques i hostil a la idea de la Providència Atacà les concepcions idealistes de Gòrgies tot defensant l’abast ontològic de la percepció i el pensament

Fou el més antic dels oradors que l’escola alexandrina considerava clàssics, i la tradició el fa mestre de Tucídides Membre del partit oligàrquic, participà en el govern dels 400 i, en caure aquest, fou ajusticiat Han pervingut dotze dels seus discursos acadèmics, dividits en tetralogies, de paternitat no segura, i tres més en defensa de causes d’homicidi, la seva especialitat

El més celebrat, juntament amb Alexis, de l’anomenada comèdia mitjana Únicament han pervingut fragments de les seves obres

Per tal de posar fi a la mala administració dels cabals comuns, redactà un projecte de reforma, que defensà en una Satisfacción de los reparos 1753 El 1758 fou creada una junta de cabals comuns, a partir de la seva proposta Per fideïcomís, anteposava als seus cognoms el de Palou

Fou canonge i rector de la universitat lulliana de Mallorca Predicador i defensor de Ramon Llull, intervingué en la polèmica entre dominicans i franciscans sobre el culte a aquesta figura Deixà publicats alguns sermons 1750