Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
Bartomeu Genovès
Història
Visionari seguidor i admirador d’Arnau de Vilanova.
Profetitzà que l’Anticrist vindria el 1360, que s’acabarien els sagraments i que l’Església, a causa de la duresa dels mals cristians, fóra formada només per jueus, sarraïns i infidels convertits L’opuscle on expressava aquestes profecies fou cremat per la inquisició 1376 per ordre de Nicolau Eimeric
Sant Andreu de Socarrats
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), als vessants de la serra de Sant Miquel del Mont, a la dreta de la riera de Santa Margarida, afluent de la riera de Bianya.
La parròquia de Sant Andreu, romànica, fou consagrada el 1117 el primitiu edifici havia estat fundat el 953 Havia depès del monestir de Santa Maria de Ridaura S'independitzà i posteriorment esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Joan les Fonts
Sant Salvador de Bianya
Sant Salvador de Bianya
© Fototeca.cat
Poble
Poble (598 m alt.) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situat a la capçalera de la vall del seu nom.
És centrat per l’església parroquial, consagrada el 1170, d’origen romànic en conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a una restauració efectuada a la primeria del s XX Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella i dels Hostalets de Capsacosta i la masia del Ferró , així com el de Pujador i de Callís Fou municipi independent fins el 1969 En el marc del projecte de la Vall…
Segur

Aspecte de l'església de Santa Maria de Segur
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), en gran part disseminat, al NW del terme, centrat per les ruïnes del castell de Segur, conegut des del 1117, i per l’església parroquial de Santa Maria de Segur.
Al seu terme original hom uní el de Sant Salvador de Miralles Miralles de Copons i formaren junts la baronia de Segur Els seus senyors residien al gran casal conegut per Molins de Segur ara Molí de la Roda, prop de la capçalera de l’Anoia El 1157 foren unides a l’església de Segur les sufragànies de l'Astor, Vilamajor dels Prats i Durban Prop del poble hi ha el santuari de Santa Maria del Puig del Ram, reedificat al segle XVII
Castellar de la Muntanya

Exterior de l’església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya, a la Vall de Bianya (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al vessant N de la serra que separa la riera de Bianya de la de Colldecarrera (o riera de Castellar ).
L’antic castell de Castellar formà part del vescomtat de Bas l’església parroquial Santa Maria pertangué al monestir de Sant Joan les Fonts
Vilanna

Façana i campanar de l’església de Sant Mateu a Vilanna a Bescanó (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bescanó (Gironès), situat a la dreta del Ter, al sector de ponent del terme.
És centrat per l’església parroquial de Sant Mateu l’actual edifici fou bastit el 1678 en depenen els santuaris de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià A la fi del s XVII era lloc reial
Estanyol

Vista general de l’Estanyol a Bescanó (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bescanó (Gironès), situat a la capçalera del Güell, al sud del terme.
L’església parroquial de Sant Andreu fou construïda el 1704 El lloc és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l’existència d’un castell Dins el seu terme, al puig de can Cendra, hi ha restes d’un poblat ibèric s IV-III aC
Montfullà

Montfullà, Bescanó (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bescanó (Gironès), de poblament principalment disseminat, situat a llevant del cap del municipi, a la dreta de la séquia de Monar.
L’església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 822, fou possessió de la seu de Girona Era lloc reial
Secanella
Caseria
Església
Caseria i església, dedicada a Sant Cristòfol, del municipi de Veciana (Anoia), dins el terme de la parròquia de Sant Salvador de Miralles, a la vall d’uns dels afluents de la Riera Gran.
L’antic mas Secanella i l’església són esmentats ja el 1330
les Segarres Altes
Poble
Poble del municipi de Lasquarri (Ribagorça), al sud de la serra del castell de Llaguarres, que forma un enclavament dins el municipi de Tolba, proper a les Segarres Baixes, poble del qual depenia la seva església, dedicada a Santa Llúcia.