Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
efecte Joule-Thomson
Efecte Joule-Thomson Obrint la vàlvula v entre dos recipients, 1 i 2, proveïts d’aïllament tèrmic, el gas contingut a 1 s’expandeix cap a 2 i, si es troba una pressió i temperatura inicials més biaxes que uns certs valors, es refreda
© Fototeca.cat
Física
Refredament que té lloc en el si d’un gas real en expandir-se adiabàticament sense efectuar cap treball exterior.
L’efecte Joule-Thomson posa de manifest l’existència de forces intermoleculars
coeficient de Joule-Thomson
Física
Coeficient que expressa la variació de la temperatura d’un gas quan, en condicions adiabàtiques (entalpia constant), és sotmès a un procés d’expansió.
És donat per on P, V, T són la pressió, el volum i la temperatura, H l’entalpia i C p la calor específica a pressió constant La temperatura a la qual μ J T =0, a una pressió determinada, és anomenada temperatura d’inversió
llei de Joule
Electrònica i informàtica
Llei que expressa la quantitat de calor produïda en un conductor de resistència R pel qual circula un corrent d’intensitat I durant un temps t.
La calor és Q =0,24 RI 2 t cal La potència dissipada és RI 2
efecte Joule
Electrònica i informàtica
Producció de calor en un conductor en ésser recorregut per un corrent elèctric.
És degut al fregament dels electrons lliures amb els àtoms i els altres electrons La quantitat de calor produïda és donada per la llei de Joule
sistema Braille
Alfabet i altres signes del sistema Braille
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Sistema d’escriptura i lectura tàctil inventat per Louis Braille al segle XIX.
Prenent com a base la sonografia Barbier, Braille inventà un mètode d’escriptura i lectura, feta per mitjà d’impressions en relleu sobre planxes, la qual cosa permet un tipus de lectura analítica i tàctil a la velocitat de 125 a 175 paraules per minut El sistema Braille fou adoptat com a oficial el 1854 a l’Institut des Aveugles, i el 1878, al Congrés Internacional de París, com a sistema universal d’ensenyança dels cecs actualment encara és usat
ones Martenot
Electrònica i informàtica
Música
Instrument electròfon en el qual cadascun dels diferents sons és produït per batement de dues ones d’alta freqüència (de l’ordre de 300 kHz), generades per dos oscil·ladors.
Hom pot modificar a voluntat la freqüència d’una de les dues ones i pot fer variar, així, la del so resultant, com també l’amplitud del senyal obtingut i, per tant, la intensitat sonora de l’instrument
illots de Langerhans
Biologia
Anatomia
Grups de cèl·lules ovals o esfèriques, que es troben escampades en el pàncrees dels vertebrats, la funció més important dels quals és la producció d’insulina.
Foren descrits histològicament pel metge patòleg alemany Paul Langerhans 1847-88
conductes de Havers
Anatomia animal
Cadascun dels conductes situats en el centre de la substància fonamental del teixit ossi, que es disposa al seu voltant en forma de làmines concèntriques.
Cada conducte conté un vas sanguini, una fibra nerviosa i medulla òssia El conjunt dels conductes i de les làmines òssies concèntriques és anomenat sistema de Havers , descrit pel metge anatomista anglès Clopton Havers 1650-1702
complex d’Electra
Psicologia
Nom amb què és conegut també el complex d’Èdip en la forma que correspon als infants de sexe femení.
trompa d’Eustaqui
Anatomia
Conducte osteofibromembranós que comunica la caixa del timpà amb la faringe, on s’obre a la part lateral i superior, a set centímetres de l’obertura exterior de les fosses nasals.
La caixa del timpà, mitjançant aquesta comunicació, pot equilibrar la seva pressió amb la pressió atmosfèrica