Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
Sant Jaume de Rifà
Convent
Antiga església i antic convent de donades del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), dependent de la parròquia de Sant Julià del Fou.
La villa de Rifà existia ja el 941 i des d’abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat 1098, i als segles XII i XIV s’hi establí una comunitat de monges donades Com passà amb la majoria d’esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se'n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del segle XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l’antic titular El convent s’extingí vers el 1360 Resta l’antiga capella amb l’absis i els murs, però no la volta, de l’antiga església romànica del segle XI
el Poblenou del Delta
Casa a la riba de l’Ebre, a Poblenou del Delta
© Fototeca.cat
Poble
Poble agrícola del municipi d’Amposta (Montsià) creat per l’Instituto Nacional de Colonización amb el nom de Villafranco del Delta , en la zona d’arrossars del delta de l’Ebre.
Inicialment, una part de la caseria es trobava dins el terme de Sant Carles de la Ràpita
Sant Jaume de Queixàs
Església
Antiga església parroquial de Queixàs (Rosselló), aïllada, a 396 m alt, entre els veïnats de Joanpere i de Llença (actual centre del poble). La primera advocació coneguda era dedicada a Sant Cugat i Sant Jaume.
Sant Jaume de Riner
Santuari
Església del municipi de Riner (Solsonès), situada a 822 m alt., al NW del santuari del Miracle, prop del terme de Llobera.
Josep Anselm Clavé i Camps
Literatura catalana
Música
Política
Director de cors i compositor, poeta i polític.
Vida Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà A sis anys, a causa d’una infecció, va perdre la visió de l’ull dret i va haver de reduir la seva formació a l’àmbit familiar Cap al 1838, les dificultats econòmiques obligaren els germans Clavé a posar-se a treballar Josep Anselm abandonà els estudis i feu de torner, però hagué de deixar aquesta activitat al cap de dos anys per problemes de salut Pels coneixements musicals que anà adquirint, es professionalitzà i, a disset anys, es començà a guanyar-se la vida cantant per cafès i tavernes de Barcelona, acompanyant-se amb la guitarra, i composant …
, ,
Vall-llebrera
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, situat a la dreta de la riera de Vall-llebrera o de Seguers (afluent, per la dreta, del Segre), al peu de la muntanya de Sant Ermengol.
De la seva església parroquial Sant Ponç depèn Vall-llebrerola El lloc fou donat el 1054 per Arnau Mir a la veïna canònica de Montmagastre
Montmagastre
Vista panoràmica del turó amb l’església de l’antic Castell de Sant Miquel de Montmagastre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, de població disseminada.
L’antic nucli, actualment abandonat, era als vessants del turó de Montmagastre 764 m alt, coronat pel castell de Montmagastre , que el 1010 o el 1011 fou el primer dels castells conquerits pel comte Ramon d’Urgell, al baix Urgell Ramon Borrell deixà, en morir, la senyoria alodial al seu fill, el comte Berenguer Ramon de Barcelona, el qual, en 1023-26, la deixà en feu a Ermengol II d’Urgell L’església de Sant Miquel de Montmagastre , dotada el 1011, consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d’Àger, els abats del qual s’intitularen aleshores abats d’Àger…
Tudela de Segre
Tudela de Segre
© Fototeca.cat
Poble
Poble (449 m alt.) del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), situat als vessants d’un turó que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela , esmentat al s. XII.
La jurisdicció fou de diversos senyors al s XIX era dels marquesos de Santa Maria de Barberà L’església parroquial és dedicada a sant Pere La població fou emmurallada Fou municipi independent fins el 1971, que s’uní al d’Artesa de Segre L’antic terme comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet