Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
segona llei de Stokes
Física
Llei sobre l’emissió de llum de les substàncies fluorescents, enunciada per Stokes el 1853, que diu que la freqüència de la radiació emesa per una substància fluorescent és igual a la que l’ha excitada o més petita.
És una conseqüència del principi de conservació de l’energia En algunes substàncies hi ha molècules que tenen nivells de vibració tan baixos, que es conserven fins que la incidència d’una radiació exterior les excita llavors emeten tota l’energia acumulada i donen lloc a una radiació de freqüència superior a la incident, aparentant una violació d’aquesta llei de Stokes efecte Raman
primera llei de Stokes
Física
Llei sobre els fluids viscosos, enunciada per Stokes el 1845.
Afirma que quan una esfera de radi r es troba en moviment relatiu de velocitat v en el si d’un fluid de viscositat dinàmica η, apareix sobre aquella una força que s’oposa al moviment, que val F = 6 π η r v fórmula de Stokes La proporcionalitat de la força amb els altres paràmetres dimensió, velocitat i viscositat s’acompleix, també, per a cossos que no siguin esfèrics, però cal canviar el coeficient 6 π pel corresponent a la forma considerada De la primera llei de Stokes hom pot deduir que la velocitat v a què cau un cos esfèric de radi r , sotmès a l’acceleració de la gravetat g , en un…
sistema de Stock
Química
Sistema emprat en la nomenclatura química inorgànica per a indicar les proporcions relatives dels elements o grups constituents d’una substància.
Consisteix en l’ús de xifres romanes, referides a l’estat d’oxidació dels elements, situades entre parèntesis a continuació dels noms d’aquests, com, per exemple FeCl 2 clorur de ferro II K 4 FeCN 6 hexacianoferrat II de potassi
fórmula de Stirling
Matemàtiques
Expressió matemàtica que permet de calcular, aproximadament, el factorial d’un nombre n, si és molt més gran que 1.
L’exactitud del resultat és tant més bona com més gran és n Hom l’escriu Val a dir que, per a qualsevol valor de n , es compleix
cicle Stirling
Física
Tecnologia
Cicle termodinàmic teòric d’una màquina tèrmica reversible constituït per la successió de les quatre fases per les quals evoluciona un gas perfecte, entre dues fonts de calor a temperatura constant, separades per un bescanviador adiabàtic.
Les quatre fases són les següents una compressió isotèrmica del gas en contacte amb la font freda un reescalfament a volum constant fins a la temperatura de la font calenta una expansió isotèrmica del gas en contacte amb la font calenta, i un refredament en el bescanviador fins a la temperatura de la font freda El rendiment del cicle teòric de Stirling és igual al rendiment màxim de Carnot d’una màquina ideal que evoluciona entre les mateixes fonts calenta i freda El cicle Stirling ha estat adaptat a la realització de prototips de motors de combustió…
malaltia de Still
Patologia humana
Poliartritis crònica juvenil, caracteritzada per l’afectació de més de quatre articulacions (dolor, tumefacció, impotència funcional, etc.) amb síndrome febril, erupció maculopapular i alteracions sinovials semblants a les de l’artritis reumatoide.
efecte Stiles-Crawford
Biologia
Propietat òptica dels cons de la retina de percebre més intensament la llum que incideix frontalment sobre els cons (pel centre de la pupil·la) que la que penetra per les vores.
efecte de Stewart-Tolman
Electrònica i informàtica
Producció de forces electromotrius en un anell conductor, que gira de forma no uniforme, induïdes pel camp magnètic que apareix pel fet de tenir el moviment del conductor una component d’acceleració.
cèl·lula de Sternberg-Reed
Biologia
Cèl·lula gegant amb citoplasma abundant, nucli multilobulat i nuclèols prominents, patognomònica de la malaltia de Hodgkin.
experiència de Stern i Gerlach
Física
Experiment efectuat per Stern i Gerlach el 1922 que confirmà la quantificació de l’espai i féu possible la mesura dels moments magnètics dels àtoms neutres a l’estat fonamental.
Consistí a fer travessar per un feix d’àtoms d’argent la regió d’un camp magnètic no uniforme, i observaren que es divideix en dues components l’una en la direcció i el sentit del camp magnètic i l’altra en l’oposada La tècnica de l’experiment de Stern i Gerlach fou ampliada per Rabi el 1939