Resultats de la cerca

Deixeble d’Ibn Ḥazm, escriví en àrab un tractat d’educació de prínceps titulat Sirāǧ al-mulūk ‘Llanterna dels prínceps’

Dedicà gairebé tota la seva obra, desigual pel que fa a la metodologia, però interessant pel material documental que proporciona, a estudiar el passat de Tortosa i de la seva comarca D’entre les seves obres cal esmentar Llibre de privilegis de la vila d’Ulldecona 1951, Cartulario de la militar y soberana orden de San Juan de Jerusalén 1951, Los códices medievales de la catedral de Tortosa 1962, Colón tal cual fue Los problemas de la nacionalidad y de la personalidad de Colón y su resolución más justificada 1961, en la qual s’esforçà a demostrar que Colom fou tortosí, i, sobretot, la…

El 1475 residia a Càller, però, casat a Sàsser amb una sarda, és documentat en aquesta ciutat fins el 1516 Introduí a l’illa el gòtic valencià, adoptat a través d’ell pels pintors de l’escola de Sàsser És obra seva el retaule de la Visitació conservat a la Pinacoteca de Càller

Autor de Breve y compendioso tratado de aritmética 1624, d’ El nuevo maestro contador 1634 i de Vida política de mujeres

Es llicencià en ciències exactes i escriví profusament en El Correo de Tortosa Usà el pseudònim de Costante , i fou un propagandista catòlic Publicà Recordances 1925 i Epistolario joco-serio 1925

A Tortosa fundà el periòdic Libertad on usà el pseudònim de Vinicio , i dirigí altres publicacions locals Fou també un dels fundadors del Butlletí de l’Orfeó Tortosí 1914, i després, de La Zuda , que dirigí Impulsor de l’ús de la llengua catalana, escriví poesia, folklore, història, tradicions, etc La seva obra més important és Espurnes de la llar sis volums, 1909-23

Fou director de l’Orquestra Municipal de Tortosa 1933-69 i de l’Escola Municipal de Música d’aquesta ciutat Autor d’estudis sobre folklore i de peces musicals

Nebot del també metge tortosí Gabriel Miró Estudià a Montpeller Primer metge de la cort de Bretanya i de la de França Autor d’un tractat de pediatria, De regimine infantum tractatus tres amplissimi 1544 El seu fill, Francesc Miró , es graduà també en medicina a Montpeller i a París i fou primer metge d’Enric II i de Carles IX de França

Doctor en lleis, fou nomenat ardiaca major de Vic, però no arribà a ocupar el càrrec Publicà Tortosa, ciudad fidelísima y ejemplar 1641, on exposa la postura de la ciutat durant la guerra dels Segadors L’obra fou reproduïda el 1894

Documentat a Tortosa Amb el seu sogre, l’argenter valencià Eloi Canyamés, s’encarregà 1626 de la fàbrica d’una custòdia d’argent daurat, en forma de templet acabat amb una cúpula i la figura de Crist, per a la seu tortosina Es dugué a terme el 1638