Resultats de la cerca

Estudià medicina a Barcelona Ingressà el 1897 a l’Hospital de la Santa Creu i el 1906 era cap del Servei de Cirurgia Fou el primer president de l’Institut Medicofarmacèutic 1898 i de la Societat de Cirurgia de Barcelona 1927 Presidí l’Acadèmia i Laboratori 1922-24 i el Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana 1932 Fou professor lliure de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona

Fill del dibuixant i cartellista Josep Alumà i Sans Barcelona 1897 – 1974 Durant la Guerra Civil freqüentà el taller de pintura del Comissariat de Propaganda de la Generalitat Posteriorment estudià als tallers dels salesians de Sarrià i amplià la seva formació amb estades a Itàlia, Holanda, França, els EUA, etc Les seves primeres obres —retaules i murals— són de caràcter predominantment religiós i d’estètica medievalitzant La dècada de 1960 adoptà el figurativisme que el caracteritzà i s’endinsà en la temàtica esportiva, en la qual excellí És autor de diverses Suites Olímpiques , com la dels…

Marí de professió Considerat el creador l’any 1918, de la bandera independentista catalana del triangle blau i l’estel blanc Després de la Primera Guerra Mundial, impulsà el Comitè Pro Catalunya, per difondre amb l’estelada la demanda de l’entrada de Catalunya a la Societat de Nacions al president nord-americà W Wilson Fou membre del Foment Autonomista Català i soci-protector de La Reixa, l’entitat de suport a represaliats polítics Com a tal, organitzà els actes de l’onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó Milità també en l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana…

Es llicencià a Barcelona el 1911 Establert a Figueres, a instàncies de l’oftalmòleg Francesc Agulló desenvolupà la preparació de la pomada oftàlmica a l’òxid groc de mercuri fórmula de Pagenstecher, que obtingué una àmplia difusió arreu del món i li permeté desenvolupar una empresa farmacèutica familiar, especialitzada en productes oftàlmics Traslladada l’empresa al Masnou, adquirí el 1921 l’apotecaria del monestir benedictí de Santa Maria la Real de Nájera Logronyo, reinstallada al Masnou com a museu de farmàcia i medicina El 1925 fundà els Laboratoris del Nord d’…

Estudià magisteri, i amplià estudis de química i agricultura Inventà un procediment d’envasament i conservació de vegetals premiat amb medalla d’or a l’Exposició Internacional de Viena del 1873 El 1872 muntà al Masnou Maresme una indústria conservera, que traslladà més tard a Barcelona, amb el nom de La Productiva Catalana

Fundà i dirigí els collegis del Comerç Masnou, 1870, i Manresa, 1877 i de Ribera Barcelona, 1891 Interessat en la calligrafia, és autor de composicions calligràfiques decoratives i inventor de tipus de lletra entre els quals el de la rodona espanyola i d’originals de composició i de traçat Publicà Método racional de escritura inglesa 1890

A més del premi de poesia, hi foren atorgats premis de narració, teatre infantil i assaig breu Joan Triadú en fou el principal organitzador i fou emparat pel bisbe de Vic, Ramon Masnou, i per l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers El concurs fou substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, itinerants

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1904 Amplià estudis a Alemanya Fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona i director dels Laboratoris del Nord d’Espanya al Masnou i de l’Institut Cusí, fundats 1925 pel seu germà Joaquim Publicà, entre d’altres obres, Indústria de l’àcid làctic 1919, Antisépticos modernos 1926 i Monitor de la farmacia 1927

Fou premiat als Jocs Florals 1912 i en altres certàmens 1911, 1918 la collecció “Lectura Popular” publicà un aplec de les seves poesies, d’inspiració modernista, amb traduccions d’autors diversos Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília

Es titulà el 1890 És autor, entre altres obres, de la casa de veïns del carrer de Llúria número 80, de Barcelona 1907 —d’un Modernisme exuberant que hom creu derivat de la casa Batlló, de Gaudí—, d’una altra casa al mateix carrer, el número 129 1907, i de la villa Sant Rafael de Tarragona 1912, d’un Modernisme més contingut Tingué diversos càrrecs i fou arquitecte municipal de Malgrat, del Masnou i d’Arenys de Mar